Arxiu del blog
Ens fem vells
El Teletexto, aquel Invento Que Iba A Revolucionar Nuestras Vidas y que acabó siendo la mayor mierda inventada por el hombre tras el Laser Disc.
El sempre corrosiu Mi Mesa Cojea en un atac de nostàlgia.
Aprofitant per a recordar l’imminent 20è aniversari del Teletext, introduït per TVE.
I un altre dia parlarem de com funciona la tele…
El que no volen que vegis de la teva impressora
Tots aquells que patiu utilitzeu una impressora d’injecció de tinta a casa ja us n’haureu adonat, el trasto es beu la tinta que dóna gust i quan tot just fa un parell de setmanes que vau canviar el cartutx ja us diu que encara té més set.
No és cap secret que la tinta és cara, però també cal veure quin rendiment se li dóna. Actualment, els fabricants vénen les impressores tan barates com poden (si poguéssin te les regalarien), doncs el seu negoci es troba en els recanvis de tinta, sovint més cars que la pròpia impressora en sí, així que és alarmant veure coses com aquestes:
The Dirty Little Secret of Inkjet Printers - The funniest movie is here. Find it
És alarmant veure la quantitat de tinta que s’arriba a desaprofitar en una impressora, sobretot els posseïdors d’una HP, que tenim el líquid més car del planeta dins les nostres llars, doncs la tinta de la impressora costa uns 1.400€ el litre.
Via Microsiervos
I un altre dia ja parlarem d’altres perifèrics…
El perquè de que la televisió espanyola faci fàstic (ja en van dos)
Seguint en la meva desesperació per la baixa qualitat de la televisió de l’estat espanyol, i per molt que em sàpiga greu, ara li toca el rebre a cuatro. Tot i que aquesta cadena simpàtica ha acabat esdevenint una de les meves preferides amb programes divertits i bones sèries, també s’ha de dir que ha desaprofitat una gran oportunitat amb el format Factor X que han llançat per la borda convertint-lo en la prova de la dita: “pon un circo y te crecerán los enanos“.
Només cal veure com pintava la primera edició del mateix format a anglaterra: Britain’s got Talent (English ahead!)
Emotiu i simpàtic, un programa que ha comptat amb molt seguiment i en el què el guanyador s’enduu un premi en metàl·lic i la oportunitat d’actuar davant la Reina (sí, ho heu entès bé en el vídeo). Ara s’inicia la segona edició, després que un venedor de telèfons mòbils que canta òpera s’endugués el premi en la anterior edició.
Com sempre, entre tantes actuacions sempre hi ha algú que ha de donar la nota, però el programa es presenta com una cosa seriosa, força lluny del que hem arribat a veure aquí, en què sembla que té més importància les sortides fora de to de Miqui Puig que les pròpies actuacions.
I un altre dia ja parlarem de Fama (¡a bailar!)…
La música de la tele
No seria la primera vegada que em quedo enganxat a un anunci només per la seva música. Puc estar dies i dies amb una cançó al cap que no sé com es diu ni de qui és fins que aconsegueixo (d’alguna manera més o menys complicada) saber-ne alguna cosa més.
Casualment, els astres s’han alineat i últimament la televisió ens brinda coses força interessants:
Per als que esteu contínuament bombardejats per anuncis i altres productes televisius (qui no?) crec que ho haureu reconegut tot, però seríeu capaços de dir qui són els autors de les cançons??
- Anunci iGolf: Rock With the Hot 8 de The Hot 8 Brass Band (New Orleans). No us podeu perdre la seva versió de Sexual Healing. Malhauradament, no he trobat cap disc d’aquesta banda disponible a les botigues de Barcelona (i no, tampoc hi ha torrents)
- Careta de Cuestión de Sexo (Sèrie de Cuatro): Young Folks de Peter Bjorn & John (Suècia). A part del ja conegut xiulet, la línia de baix és memorable. (I la sèrie inclou cançons de The Sunday Drivers!!!)
- Careta de House (Sèrie de Cuatro): Teardrop de Massive Attack (UK). Potser la més coneguda de les sèries, però no per això menys interessant.
I a vosaltres, hi ha alguna cançó de la tele que us agradi particularment?
I un altre dia ja parlarem de televisió…
Finalment es podrà utilitzar el mòbil a l’avió
La Unió Europea ha posat fi a una de les hipocresies més flagrants i acceptades de l’aviació civil de les últimes dècades: l’ús del telèfon mòbil dins els avions. Puc arribar a comprendre que no es permeti l’ús de receptors o emissors de ràdio FM/AM (que per altra banda són del tot inútils dins de l’aparell), però també cal tenir en compte que un trasto que costa xifres amb més de 6 zeros (i en euros) i que part del preu de l’aparell és degut a la instrumentació, ha d’estar ben aïllat i protegit davant del munt d’interferències que pot patir (ai!.. si només fos pels telèfons mòbils…). Ningú s’hauria d’exclamar si reconec que sovint viatjo en avió amb el mòbil encès (per error o oblit), i crec que més d’un ja ho ha fet.
Així que les úniques raons que se m’acudeixen per les quals no es permetia l’ús de telefonia mòbil dins els avions són tres:
- La més important és que qualsevol servei dins d’un avió ha de comportar una despesa per part de l’usuari i que retribueixi directament a l’aerolínia. Si ja no et dónen ni cacauets, perquè t’haurien de deixar parlar pel telèfon mòbil per la cara si també t’ho poden cobrar?
- El potencial perturbant d’un telèfon mòbil, no només per les molèsties que pot causar en un passatge enllaunat en els seus minúsculs seients sinó també per la possibilitat d’intercanviar informació amb l’exterior que pugui causar el panic dins l’aparell.
- A més de 3.000 metres i a velocitats de més de 300km/h no es té cobertura. Tot i que sembli una raó que inhabiliti qualsevol teoria anterior, tècnicament no és cap obstacle.
Així doncs, quan les aerolínies han vist la oportunitat de negoci i han convencut a la UE per a que les recolzi, no han dubtat ni un moment en saltar-se les seves pròpies normes de seguretat (la pela és la pela). Així, d’aquí quatre dies, literalment, tots els avions ja duran instal·lada una petita estació base que crearà una pico-cel·la, donant cobertura a l’interior de l’avió, i aquesta es comunicarà amb les estacions base situades a terra. Aquesta solució és fàcil i barata per a les aerolínies (comparat amb el cost d’un avió) i promet ser el negoci del segle, per a companyies aèries i operadores de telefonia. No m’imagino el que pot costar el roaming.
Tot i això, els americans tornen a donar la nota i donen l’esquena a aquesta mesura de la UE per motius que s’escapen a la meva raó. Certament, un mòbil és una arma de destrucció massiva.
I un altre dia ja parlarem de què pot passar ara que les aerolínies fiquen mà a les “telecos”…
Buscant feina
Ja podem gairebé dir que hi ha un nou enginyer a la ciutat i, com no podia ser d’altra manera, aquest enginyer no pot estar ociós per sempre i busca ocupació.
De moment, i com sol passar en aquests casos, ja estic barallant-me amb departaments de recursos humans i burocràcia variada:
I un altre dia ja parlarem de com pot ser que una visita prèvia a una entrevista duri més de 3h…
Il·lusionisme
Pareu atenció, que aquesta va per nota:
Què? Interessant veure com canvia de color la baralla de cartes… però sembla que no és l’únic que canvia de color. Veritable il·lusionisme per als que no som multitask.
Via Ion Litio
I un altre dia ja parlarem de màgia…
Firefox 3 beta 5 ja reconeix la cursiva (com a mínim en mac)
Sembla que la gent de Mozilla llegeixin el meu blog, doncs ja fa un temps que vaig apuntar aquest bug en la 4ª beta pública de la tercera versió del seu gran navegador.
La sorpresa ha estat molt gratificant quan avui he repassat el blog i he vist que després d’instal·lar la última versió beta, les cursives es mostren perfectament, a part d’altres detalls gràfics de menor importància.
Un detall important d’aquesta versió és que el navegador permet reduïr o augmentar el tamany de la pàgina visionada. Tot i que molts navegadors ja permeten modificar la mida de la lletra que es mostra, Firefox no es queda aquí i redimensiona TOT el contingut uniformement (imatges i altres elements gràfics inclosos), mantenint el layout original.
No serà, doncs, ni la primera ni la última vegada que us recomani utilitzar aquesta última versió del navegador, i si no en sou usuaris…. a què espereu??
Per als més intrèpids també tenim disponible una versió pre-alpha del que serà el Firefox 4 (si, heu sentit bé), que a falta de gairebé dos anys per al seu llançament, farà les delícies dels amants del risc, però promet deixar-nos amb les boques ben obertes.
I un altre dia ja parlarem de la guerra de navegadors…
Estadístiques de març
Sembla que va ser ahir que començàvem l’any o que el blog feia 4 anyets (el temps passa tan ràpid que fins i tot se’m va oblidar al febrer…) i el març ja ens ha deixat, no sense els ja típics resultats de visitants i altres curiositats
A data d’avui el blog ja té 275 posts i 208 comentaris. Aquest mes no només sobprepassem els 200 comentaris sinó que també donem la benvinguda a la 15ª categoria del blog (televisió), però no s’acaba aquí, les estadístiques segueixen sent sorprenents:
- 240 visitants únics heu passat pel blog aquest darrer mes.
- Heu fet 345 visites en total.
- S’ha visionat el blog 541 vegades.
D’altra banda, seguint el culebrot de la guerra de navegadors en el blog, Firefox ha perdut el liderat, que ha recuperat Internet Explorer, que guanya amb un ajustat 48,70%.
Pel que fa a l’origen dels visitants, aquest mes us decanteu cap als que veniu des d’un cercador (47,54%), mentre que els que us sabeu l’adreça o veniu d’un lloc que ens enllaça us repartiu a mitges la resta del pastís.
Però això no acaba aquí. El mes d’abril ha començat amb sorpresa i finalment he aconseguit tenir un recompte de les subscripcions RSS al blog. De moment no tinc dades fiables però els resultats prometen ser força sorprenents…
Com sempre, vingueu d’on vingueu, llegiu el què llegiu, moltes gràcies per a fer el blog el que és.
I un altre dia ja parlarem de què busca la gent per venir a petar aquí….
Troba-ho ràpidament
Troba ràpidament el que cerques amb la cerca per paraules clau. No ho trobes? Prova amb els enllaços de dessota.
