El Que No Volen Veure

La Unió Europea ha posat fi a una de les hipocresies més flagrants i acceptades de l’aviació civil de les últimes dècades: l’ús del telèfon mòbil dins els avions. Puc arribar a comprendre que no es permeti l’ús de receptors o emissors de ràdio FM/AM (que per altra banda són del tot inútils dins de l’aparell), però també cal tenir en compte que un trasto que costa xifres amb més de 6 zeros (i en euros) i que part del preu de l’aparell és degut a la instrumentació, ha d’estar ben aïllat i protegit davant del munt d’interferències que pot patir (ai!.. si només fos pels telèfons mòbils…). Ningú s’hauria d’exclamar si reconec que sovint viatjo en avió amb el mòbil encès (per error o oblit), i crec que més d’un ja ho ha fet.

Així que les úniques raons que se m’acudeixen per les quals no es permetia l’ús de telefonia mòbil dins els avions són tres:

• La més important és que qualsevol servei dins d’un avió ha de comportar una despesa per part de l’usuari i que retribueixi directament a l’aerolínia. Si ja no et dónen ni cacauets, perquè t’haurien de deixar parlar pel telèfon mòbil per la cara si també t’ho poden cobrar?
• El potencial perturbant d’un telèfon mòbil, no només per les molèsties que pot causar en un passatge enllaunat en els seus minúsculs seients sinó també per la possibilitat d’intercanviar informació amb l’exterior que pugui causar el panic dins l’aparell.
• A més de 3.000 metres i a velocitats de més de 300km/h no es té cobertura. Tot i que sembli una raó que inhabiliti qualsevol teoria anterior, tècnicament no és cap obstacle.

Així doncs, quan les aerolínies han vist la oportunitat de negoci i han convencut a la UE per a que les recolzi, no han dubtat ni un moment en saltar-se les seves pròpies normes de seguretat (la pela és la pela). Així, d’aquí quatre dies, literalment, tots els avions ja duran instal·lada una petita estació base que crearà una pico-cel·la, donant cobertura a l’interior de l’avió, i aquesta es comunicarà amb les estacions base situades a terra. Aquesta solució és fàcil i barata per a les aerolínies (comparat amb el cost d’un avió) i promet ser el negoci del segle, per a companyies aèries i operadores de telefonia. No m’imagino el que pot costar el roaming.

Tot i això, els americans tornen a donar la nota i donen l’esquena a  aquesta mesura de la UE per motius que s’escapen a la meva raó. Certament, un mòbil és una arma de destrucció massiva.

I un altre dia ja parlarem de què pot passar ara que les aerolínies fiquen mà a les “telecos”…