Sents la diferència?
Ja comentàvem que els mp3 d’avui en dia no ténen res a veure amb els que van aparèixer fa 10 anys, i qui més qui menys ja no escolta mp3 amb bitrates per sota 128kbps a no ser que tingui moltes limitacions d’espai o realment no li agradi la música.
Durant molt temps es va establir la convenció que un mp3 a bitrate entre 128 i 192 kbps assolia una qualitat similar a la del CD original amb els algoritmes de compressió moderns, però més i més gent comença a estar insatisfeta amb aquesta qualitat i ja trobem mp3 codificats per sobre els 300kbps.
És senzillament esnobisme? Les empreses fabricants de discs durs estan darrere aquest auge? o realment els mp3 a tanta qualitat sonen millor? Obviament, sobre el paper podríem dir que sonen millor, és clar, però som nosaltres capaços de notar-ho? Ara ho podràs comprovar tu mateix
Posa’t a prova i intenta esbrinar quin dels dos clips té més qualitat, i no qualsevol clip, sinó el mateix Luciano Pavarotti cantant ‘O sole mio, en que un clip està codificat a 128kbps i l’altre a 320kbps.
Jo he arribat a distingir-los (a la primera) parant molta atenció i amb els altaveus a força volum, però he de reconèixer humilment que la diferència és mínima i que la sort també m’hi deu haver ajudat.
Via ALT1040
I un altre dia ja parlarem de bitrates…
