Professors d’idiomes
Estant a Alemanya m’he retrobat amb aquesta espècie, variant del mestre ras, que representa un reducte molt particular de la docència. Es tracta del professor d’idiomes, una raça estesa arreu del món i que massa sovint passa desapercebuda.
Entre alguns dels mèrits atribuibles a aquesta casta, ells són els responsables que ara com ara hi hagi més gent que parli malament l’anglès que gent que el parli bé, convertint-nos als que parlem la llengua de Shakespeare amb accent de Girona en igual de vàlids que aquells que ténen accent de Iowa.
Tots hem topat alguna vegada amb aquest estrat de la societat, sovint marginat, però que tants bons moments ens ha fet passar. Ja han passat els temps de Mai tailour is ritx (My taylor is rich), tot i que alguns joves encara recorden el famós Open de dour, clous de guindou (Open the door, close the window), tots dos vius reflexos de l’època a la que pertanyen i la societat que representen. Els temps canvien, i les acaballes del S. XX van portar nous reptes als professors d’idiomes: els aparells audiovisuals, àlies radiocassette i reproductor de vídeo.
El professor d’idiomes modern és fàcilment identificable pel radiocassette, que ja forma part de la seva anatomia, convertit en una extensió del seu braç i constitueix la millor arma del professor. Quantes vegades ha aparegut el professor d’idiomes amb un radiocassette i no l’ha emprat en tota la classe? És en aquestes ocasions quan el radiocassette deixa de costat la seva funció última per a desvetllar la seva autèntica missió: acaparar l’atenció de tothom en l’espera que entri en acció, cosa que fa només en algunes ocasions.
Tantmateix, és quan el professor d’idiomes es disposa a emprar l’aparell quan aquest desenvolupa tot el potencial. Deixa de ser un ésser inanimat a ser una font de caos en constant evolució. Cintes de cassette o discs compactes que funcionaven 10 minuts abans ara no només no es poden reproduïr sinó que causen reaccions imprevistes: cintes que emeten missatges satànics o platines que expulsen els cassettes de manera violenta convertint la classe d’idiomes en una sessió d’exorcisme o una demostració de l’efecte Poltergeist en el cas que l’aparell sigui un reproductor de vídeo.
<mode Iker Jiménez on>Dia a dia en tenim més mostres i, potser, vosaltres en sereu testimonis en breu. Pareu atenció i no baixeu la guàrdia quan veigueu un inofensiu professor d’idiomes amb un pacífic radiocassette.<mode Iker Jiménez off>
I un altre dia ja parlarem dels monòlegs que es podrien fer sobre els professors d’idiomes…
