Déjà vu
Tornar a casa significa retrobar-se amb una televisió que entenc i amb la publicitat que inunda les cadenes de l’estat. Però per alguna raó m’ha semblat tenir un déjà vu
Com sempre, els publicistes fan gala d’haver de tenir molts estudis per a parir anuncis com el de telefònica, que després de molts brainstormings i una producció cuidada… van optar per copiar el que ja està a youtube. Patètic.
No només diu molt poc de la professió de publicista (que en aquest cas tampoc és que facin gala d’estar a la última doncs el vídeo ja té bastants mesos) sinó també de l’evolució dels continguts dels canals de televisió, que tiren de youtube i deixen de produïr material propi per a omplir minuts. Després que no es queixin que Internet els treu el share, total, puc veure el mateix a l’ordinador i uns quants mesos abans.
I un altre dia ja parlarem de si cal estudiar cinc anys per a parir anuncis com aquests i tenir la barra de no pagar royalties…
Com a “home de ciència” entenc el que comentes, però no podem caure en la tentació de criticar el marketing i la publicitat només perquè no segueixen fórmules matemàtiques. “Vendre” té tant mèrit com integrar. El màrqueting té molt a veure amb detectar partícules. Sóm humans, hem de conviure amb el món que hem creat
Sort!