Home, sweet home
Em trobo assegut a l’habitació de ca meva a Barcelona quan no fa ni 48 hores era empaquetant tot el que podia a Aachen. Sí, finalment torno a ser a casa, sense encara tenir la sensació real de tornada i pensant que el meu concepte de casa ha canviat molt els últims 6 mesos.
Sóc content de tornar a ser aquí, no hi hagin malentesos, però crec que encara me n’he de fer la idea. La meva primera impressió de Barcelona, quan avui he redescobert la llum del mediterrani (i mira que avui no feia gaire bon temps, deu ser que he dut la pluja d’Aachen), és la de retrobar-se amb la instantània d’un lloc molt proper, amb els colors desgastats pel pas dels anys, curiós, però molt reconfortant.
I un altre dia ja parlarem de la vida de jubilat que m’espera aquesta setmana…
