Vitrall
Suposo que una de les coses que més m’ha impressionat des que he arribat a Alemanya ha estat la Catedral de Köln (Colònia), una enorme construcció gòtica que cal veure en persona per a fer-se una idea de lo gran que realment és. La primera vegada que hi vaig entrar va ser d’impressió, s’estava investint a un grup de capellans i l’orgue retronava dins la nau principal, tota una experiència.
En particular, la catedral té uns vitralls particularment macos, també de dimensions descomunals, però entre tota la imatgeria em va cridar l’atenció un detall interessant, i no era el suposat cofre dels reis mags. Al transcepte sud, que parteix de la nau dreta de la catedral, s’hi pot trobar un vitrall força particular i que té una història força interessant.
Classificable com un dels vitralls més geek que poguem trobar, aquesta espècie d’oda als 256 colors és una obra de Gerhard Richter, un dels artistes plàstics contemporanis més importants d’Alemanya. Aquest vitrall de 113 metres quadrats és compost per 11,500 “píxels”, petits quadrats de vidre de diferents colors. En concret, només 80 colors componen el vitrall i la seva disposició va ser cromàticament dissenyada per ordinador.
Es tracta del vitrall més modern de la catedral, instal·lat l’Agost de 2007, i completant així l’únic vitrall que no havia estat restaurat després de la Segona Guerra Mundial.
Com no podia ser d’una altra manera, tal obra moderna dins una esglèsia no va ser del gust de tots, i ni més ni menys que el cardenal Joachim Meisner, Arquebisbe de Colònia, va calificar l’obra com “art degenerat” (Entartete Kunst). Tot i ser malsonant, aquestes paraules tenen connotacions molt gruixudes a Alemanya, on el règim nazi utilitzava aquesta expressió per a designar l’art modern, i és que qualsevol referència al nazisme és clarament tabú aquí.
Fonts: Centro Alemán de Información para América Latina hispanoparlante - BBC mundo
I un altre dia ja parlarem d’art…
