Web 3.0
Si creus que la Web 2.0 són unes pautes de disseny per a que les pàgines web quedin xulíssimes o que són aquest pack d’icones de la senyora pepis que tothom té al blog per a que facin digg, els meneein o altres coses malsonants, aquest no és el teu post.
La web fa temps que ha arribat a una massa crítica on el problema no es troba en què hi ha sinó en com hi és i, sobretot, com es troba classificat. Cert, tenim buscadors, i l’algoritme de cerca de Google implementa una interessant tècnica per a valorar què és important i què no, però com qualsevol buscador, a fi de comptes, cerca un text o un enllaç, però no un contingut o una idea. D’aquesta manera, la web encara no està preparada per a entendre què busques o què publiques i no va més enllà del pur text que hi pugui haver. Tanmateix, quan nosaltres llegim un text sóm capaços de recordar el què hi diu sense ser capaços de reescriure’l de memòria, ens quedem amb la idea/idees que representa i som capaços d’associar-la amb altres.
La web, en el seu intent d’emular el pensament humà, també pot adoptar una posició de comprensió del que té, és el que anomenem la web semàntica que alguns, com Tim-Berners-Lee anomena web 3.0, i sent el pare de la WWW, li haurem de fer cas.
I have a dream for the Web [in which computers] become capable of analyzing all the data on the Web – the content, links, and transactions between people and computers. A ‘Semantic Web’, which should make this possible, has yet to emerge, but when it does, the day-to-day mechanisms of trade, bureaucracy and our daily lives will be handled by machines talking to machines. The ‘intelligent agents’ people have touted for ages will finally materialize.
Tim-Berners-Lee, 1999
Imagina’t que busques una fotografia on surti la Reina d’Anglaterra ballant una jota. Tot i que dubto que existeixi, no em vull ni imaginar què hauria de posar a la caixa de text del Google Images per a trobar-ho, doncs aquest cercador només buscarà en el text del títol de les imatges de la seva base alguna cosa que s’assembli a la línia de text que tu has entrat, sense anar més enllà. Què passaria si Google pogués “entendre” què diuen les pàgines web, què ensenyen les fotos i què es veu en els vídeos? seria molt més senzill trobar coses a la web i relacionar-les perquè actuaria i es comunicaria com ho fem nosaltres.
Òbviament, cap ordinador pot realment entendre un text, comprendre una imatge o saber què hi ha en un vídeo (encara), però nosaltres sí, així que a l’hora de programar la web, editar textos, penjar vídeos o fotos, podem fer ús del que s’anomena metadata, una informació associada que proveïria d’informació clau del contingut publicat. D’aquesta manera, els ordinadors treballen amb les idees i ténen més eines per a trobar i relacionar continguts al web.
Dens? Poc clar? Per a saber-ne més sempre tenim la Wikipedia i YouTube, on trobem aquest vídeo més que interessant (però en anglès):
Potser algun dia, com deia el creador, els ordinadors es relacionaràn tal i com ho fem nosaltres i seran capaços de fer tasques en línia que encara no som capaços de pensar que poden fer.
I un altre dia ja parlarem de coses més senzilles i de lo geek que és la pàgina de la wikipedia de Tim-Berners-Lee…
