De la nacionalitat de les cues
… o un tic cultural alemany força despreciable, sí, despreciable.
Crec que no sóc l’únic que ha hagut de patir algun comportament incívic a l’hora de fer cues, i per alguna raó esotèrica, sol ser per culpa d’algú de nacionalitat alemanya. Ojo! (que vol dir ull), generalitzar és sovint espinós i d’incívics n’hi ha arreu, però abans de venir a Alemanya ja portava un bon reguitzell d’experiències en cues i els alemanys se n’enduen la palma en el meu rànquing de desconsiderats a l’ordre de les cues.
Sorpresa la meva quan aquí a Alemanya descobreixo una societat ordenada, fins a punts dignes de menció, i amb un respecte inusitat. En contra del que m’esperava, els alemanys SÍ saben què és fer cua, i es ténen ben apresa la lliçó, demostrant-ho al súper, als bars, etc… Encara més, quan algú s’ha colat en una cua aquí a Alemanya, més d’un ha corregut a fer-li saber a l’infractor que hi havia més gent esperant (cosa inaudita!).
És per això que ja només em queda pensar que l’actitud que molts alemanys presenten a les cues A L’ESTRANGER, i només a l’estranger, ja no és qüestió d’incivisme, sinó de despreci. Curiosament, han hagut de passar 5 mesos per a que després de meravellar-me d’alguns aspectes de la societat alemanya, recordés aquest tic que pateixen fora les seves ordenades fronteres.
I un altre dia ja parlarem d’altres coses que sí són dignes de menció…
