Recordant els clàssics
Si d’alguna cosa disposo a Aachen és de força temps i aprofito per a fer coses que feia temps que volia fer. Una d’elles és tornar a jugar a una joia dels anys 90 com és “The Secret of Monkey Island”. D’acord, so MiDi, píxels del tamany d’un camp de futbol i 256 colors escassos (diria que 16), però tots aquells que hagueu jugat algun cop a aquest joc estareu d’acord amb mi: encara no s’ha fet un joc que superi aquesta meravella d’aventura gràfica.
Duels d’insults, grog que desfà els panys i diàlegs enginyosos estan per sobre de qualsevol peripècia gràfica…
Per a tots aquells nostàlgics, fer-vos saber què no és tan difícil recordar aquest clàssic i que fàcilment us podeu agenciar una còpia (que ocupa ben poc) per alguna banda, a no ser que encara conserveu el joc original. A més a més, no sereu els únics, doncs encara hi ha tota una gran comunitat al darrere, com l’Scumm Bar, on podeu trobar tot el que necessiteu saber sobre el joc per a tornar a jugar-hi.
A més a més, si creieu que podeu tenir problemes de compatibilitat (les màquines d’avui en dia són unes senyores i no volen fer córrer vés a saber què), hi ha disponible un emulador de la plataforma Scumm, la utilitzada per LucasArts per aventures com Monkey Island o Indiana Jones. ScummVM és una màquina virtual que emula la plataforma original de LucasArts i que a més a més es troba disponible per a Windows, Mac i Linux. Què més es pot demanar? Apa, ja feu tard!
I un altre dia ja parlarem de perquè ara el joc em sembla molt més fàcil que anys enrere…





Crec que aquesta va ser la primera aventura gràfica que vaig jugar a la meva vida.
Joc original y un impacte absolut.
Sense cap mena de dubte es tracta d’una de les millors aventures gràfiques de la història (i en conseqüència, d’un dels millors jocs de la història)
Memorables els duels d’insults a espasa.
LucasArts va saber marcar una època i una generació.
Respecte als colors, diria que ja hi havia la versió en 256 (crec que es la meva) ara bé, no tenia les icones dels objectes de l’inventari.
Aquests van aparèixer més endavant, però en una reedició posterior, quant es va fer en CD, s’hi van afegir.