El Que No Volen Veure

Amb la nova eina de Clonació!

Via WTF? Microsiervos (que darrerament estan sembrats)

I un altre dia parlarem de perquè em fan tanta gràcia aquestes tonteries

Ahir va ser l’últim dia de funcionament d’Stage6, la plataforma de vídeos a Internet dels desenvolupadors de DivX. Avui, en intentar accedir a la pàgina només podrem veure el comunicat del seu tancament definitiu.
Tot i existir YouTube, Stage6 oferia vídeos d’alta definició, sense límit de temps i amb la possibilitat de descarregar-se’ls directament des de la seva pàgina. Certament, és una gran pèrdua.

Tot i que es podria pensar que el tancament ve degut a les infraccions de copyright, els administradors al·leguen que mantenir aquest servei requeria cada cop més recursos, temps i diners que ells no podien arribar a aportar, així que no sembla que tornem a veure Stage6 properament tot i que molts altres serveis ocuparan l’espai que ha deixat.

Via Pixel y Dixel 

I un altre dia ja parlarem de DivX…

Però tampoc caldria passar-nos.

Encara dubto entre l’engany publicitari o la ignorància absoluta.

Via WTF? Microsiervos

I un altre dia ja parlarem d’absurditats…

Més d’una vegada m’he preguntat quina espècie de raonament absurd hi ha darrere la traducció d’alguns títols de pel·lícules no espanyoles.

Al blog de TCM fan un recull de les que consideren més desafortunades, i s’ha de dir que no es queden curts: des de la Jungla de Cristal fins a Pozos de Ambición… té nassos.

Via ALT1040

I un altre dia ja parlarem de traduccions desafortunades…

iTunes ja s’ha penjat la medalla de plata com a la segona botiga de música més gran dels EEUU, només per darrere del omnipresent Wal-Mart.

4.000  milions de cançons venudes (20 milions només el dia de Nadal), 50 milions de clients i més de 6 milions de cançons disponibles al públic fan pensar que el model de negoci de la música està canviant i cada cop més preferim la comoditat de descarregar la música (i pagar per ella) que haver d’anar a buscar el disc a la botiga.

Espero que això deixi les coses clares a tots aquells que posen més llenya al foc de la guerra de formats d’alta definició. Per davant de Blu-Rays i HD-DVDs, que no fan altra cosa que mantenir l’existent model de negoci obsolet, les descàrregues començen a prendre més i més importància.

Via Pixel y Dixel

I un altre dia ja parlarem de formats físics…

Roger Waters ha anunciat que interpretarà en directe i de cap a peus un dels clàssics més atemporals del rock dels últims temps.

El que era el líder de Pink Floyd actuarà en directe al Liverpool Echo Arena el 15 de maig i a l’O2 Arena de Londres el dia 18 del mateix mes. Els concerts, segons la declaració constaran de dues parts, on la primera serà un recull dels èxits de la banda i la segona part l’àlbum íntegre.

Tot i que no és la banda al complet, poder reviure aquesta joia del 1973 no té preu, i no m’estranyaria que l’editéssin en DVD d’aquí molt poquet.

Via Cuchara Sónica

I un altre dia ja parlarem de clàssics…

Quedar-se’n només una seria un crim!

El que vindria a ser una oferta per a gent amb el càlcul mental molt rovellat.

Via WTF? Microsiervos

I un altre dia ja parlarem d’ofertasses…

D’acord, avui no farem més que parlar i sentir del debat d’ahir en què dos polítics totalment desconnectats de la realitat es dedicaven a intentar salvar el seu propi cul deixant de banda qualsevol connexió amb els seus votants, o el que és el mateix, a qui representen (i sinó que em diguin perquè no s’accepta un debat on les preguntes les fem nosaltres?).

Després de la odissea de crear una senyal de televisió independent i neutra per a fer el debat, pactar coses inverosímils com l’altura de la taula, l’espai per les cames i la temperatura del plató, va i ens trobem això:

Senyors, una imatge val més que mil paraules, i que aquesta imatge estigui descentrada (la línia blanca marca el centre de la imatge) pot ser molt mal interpretada en infinites connotacions possibles, però jo em quedaria amb la idea que posa les coses al seu lloc: Rajoy desplaçat a la dreta i Zapatero no tan a a l’esquerra com ens el pinten.

Via WTF? Microsiervos

I un altre dia ja parlarem de pífies…

Potser ja ha passat l’època de dir el què es durà aquest 2008 però avui em topo amb un informe força interessant: què serà el més in de la tecnologia el 2008? No es tracta de cap gadget que sortirà al mercat o alguna cosa per l’estil, sinó que estem parlant d’investigació i gairebé de tecnologia-ficció.

Així, pel 2008 s’esperen avanços en temes tan diversos i densos com magnetòmetres atòmics, aplicacions web offline, “reality mining” (estudi sociològic molt interessant amb la informació recollida per mòbil), nanoradios o energia sense fils (per inducció).

Queda clar que les aplicacions web offline i l’energia sense fils ens són bastant més propers i ténen molts més números de produïr quelcom interessant a mig terme, però i si fem una ullada al que es va vaticinar l’any passat com el més prometedor del 2007?

Control neuronal, anàlisi cel·lular individual, nano-cèl·lules fotovoltaiques… qualsevol podria pensar que es va quedar en un recull de tecnologia teòrica, però si li donem una ullada, puc arribar a recordar algunes notícies d’aquest darrer any que compleixen les profecies de la llista del 2007:

• Monitorització mèdica personalitzada: Curiosament, un camp molt proper al que treballo. Pico-xarxes de sensors inal·làmbrics monitoritzant pacients produeixen resultats acurats i molt versàtils alhora que interfereixen molt menys la vida del pacient (però no en puc dir res més que és confidencial…).
• Millores en l’adquisició d’imatges digitals: Obtenció d’imatges a través d’escàners mèdics i d’altres aparells de diagnosi de manera més ràpida i més fiable. L’exemple el tenim en l’escàner que va presentar Philips al novembre.
• Realitat Augmentada: Una nova aproximació d’endinsar-se en la realitat virtual, afegint elements visuals a la nostra realitat. BMW ha presentat un sistema com aquest per a facilitar la feina als seus mecànics.
• Metamaterials: Aquí li podriem dedicar un post sencer. T’imagines que un material que sigui invisible? Recentment s’ha aplicat tècniques de modificació de camps electromagnètics a la llum (que no deixa de ser un camp electromagnètic), produint materials virtualment invisibles.

D’acord, res d’això ha tingut cap impacte en les nostres vides i només aquells que llegim aquestes coses tan geeks hem arribat a saber una miqueta més d’aquests temes, però molts d’aquests temes poden ser el nostre pa de cada dia en un parell de dècades…

Via C Microsiervos

I un altre dia ja parlarem de la tecnologia que ja podem tocar…

Suposo que una de les coses que més m’ha impressionat des que he arribat a Alemanya ha estat la Catedral de Köln (Colònia), una enorme construcció gòtica que cal veure en persona per a fer-se una idea de lo gran que realment és. La primera vegada que hi vaig entrar va ser d’impressió, s’estava investint a un grup de capellans i l’orgue retronava dins la nau principal, tota una experiència.

En particular, la catedral té uns vitralls particularment macos, també de dimensions descomunals, però entre tota la imatgeria em va cridar l’atenció un detall interessant, i no era el suposat cofre dels reis mags. Al transcepte sud, que parteix de la nau dreta de la catedral, s’hi pot trobar un vitrall força particular i que té una història força interessant.

Classificable com un dels vitralls més geek que poguem trobar, aquesta espècie d’oda als 256 colors és una obra de Gerhard Richter, un dels artistes plàstics contemporanis més importants d’Alemanya. Aquest vitrall de 113 metres quadrats és compost per 11,500 “píxels”, petits quadrats de vidre de diferents colors. En concret, només 80 colors componen el vitrall i la seva disposició va ser cromàticament dissenyada per ordinador.

Es tracta del vitrall més modern de la catedral, instal·lat l’Agost de 2007, i completant així l’únic vitrall que no havia estat restaurat després de la Segona Guerra Mundial.

Com no podia ser d’una altra manera, tal obra moderna dins una esglèsia no va ser del gust de tots, i ni més ni menys que el cardenal Joachim Meisner, Arquebisbe de Colònia, va calificar l’obra com “art degenerat” (Entartete Kunst). Tot i ser malsonant, aquestes paraules tenen connotacions molt gruixudes a Alemanya, on el règim nazi utilitzava aquesta expressió per a designar l’art modern, i és que qualsevol referència al nazisme és clarament tabú aquí.

Fonts: Centro Alemán de Información para América Latina hispanoparlante - BBC mundo

I un altre dia ja parlarem d’art…