Campanya 2.0


En aquests dies en que a falta de mesos per a les eleccions generals ja no sabem si estem en període de campanya electoral, pre-campanya o de senzilla tonteria electoral, s’acaba d’inaugurar oficialment la campanya electoral 2.0. Si fa uns dies ja parlàvem de YouTube i les eleccions, avui s’ha fet públic el canal específic que aquesta plataforma dedica a les generals del 9 de Març.

Impulsat gràcies a l’acord amb RTVE, a la pàgina principal ja tenim un vídeo on el Lorenzo Milà a l’estil Tengo Una Pregunta Para Usted introdueix el canal, que segueix la filosofia del programa: tens fins el 28 de Febrer per a formular una pregunta als candidats pujant un vídeo-pregunta a YouTube. Les preguntes seran votades pels mateixos usuaris i les que rebin més vots seran traslladades als polítics. El resultat el podrem veure tant a YouTube com a TVE. Sembla que els medis tradicionals s’han tret la son de les orelles i saben què es cou més enllà de les ones herzianes, interessant.

Personalment li posaré atenció al que allà es cogui doncs la viralitat que YouTube ha demostrat darrerament pot ser un factor important, a part que trenca totalment els dogmes electorals establerts proposant noves vies de comunicació.

I un altre dia ja parlarem de vídeos virals…

Informació i enllaços

Uneix-te al moviment comentant, seguint el que altres diuen o enllaçant-ho des del teu blog.


Altres Posts
Un altre cop a Catalunya Ràdio
Això és Enginyeria

Deixa un comentari

Tens un moment? Digues la teva! Pots donar format al text amb les etiquetes bàsiques d'HTML.

Comentaris dels lectors

si l’arrel ve de VIRUS segur que no són cap cosa bona
i per veure les arrels de segons qui… és a dir dels “españolistas” de sempre, que en això sempre estan d’acord … doncs prefereixo NO perdre el temps i fer els meus propis clips, ja en tinc 58

Cincuanta-vuit clips?
Carai quina cabellera…

Parlant de cabellera i política, em ve al cap (i mai millor dit) el nom de Duran i Lleida.
I, per tant, de Convergència i Unió. Està bé, d’Unió…

En qualsevol cas, trobo molt més interessant fixar-se en la propaganda electoral clàssica (cartells, cartes, etc) que no pas en la d’Internet. Els clàssics no moren mai.

Si no recordo malament, l’eslògan triat per a la seva campanya és “Respectaran Catalunya”. Què, xulo no?

Sona com guerrer… com Mohicà, ja que estem parlant de cabelleres.

O, si ens em de centrar en l’antic nom d’aquest blog, Almogàver.

Amb tot, la imatge i fotografia de’n Duran no fan justícia a l’empenta de l’eslògan. S’hi amaga la calvície, sí, però s’ha de demanar quelcom més. Apareix en actitud reflexiva a la foto, quan hi hauria de ser en actitud desafiant.Amb un parell de marques de brea sota les bosses del ulls, com si anés a jugar un partit de rugby. Amb l’Usap Perpinyà, és clar.

Centrant-me amb el sistema de preguntes a través de la xarxa, hi trobo un error de fons.
S’enfoca l’atenció cap a la pregunta.
Però el mètode polític consisteix a respondre aquelles preguntes que (incomprensiblement) no t’han preguntat.

58 clips… molt dolent…(i al principi, enrevessat)

Ja es nota que has presentat el projecte… però que encara no t’han donat feina a cap banda o lo dels comentaris és pur vici? (amb la conyeta, la ironia…)

Jo, sens dubte, amb quedo amb l’eslògan de Rajoy (Con Rajoy es posible), al qual se li ha dedicat un grup a Flickr amb paròdies dignes de menció: http://www.flickr.com/photos/marianorajoi/

Con Rajoy es posible… m’agrada. XD
Sóna com gallec, no?
Pregunta: “¿Se incrementará la aportación económica para infraestructuras?”
Rajoy: “Es posible.”

M’ha recordat una campanya d’Adidas “Impossible is nothing.” Sempre sóna més cool en anglès.
Rajoy, impossible is nothing.
Ànim Rajoy, tú pots! Carai si l’eslògan és empàtic i tot.

Donem un cop d’ull a la RAE:

posible.

(Del lat. possibĭlis).

1. adj. Que puede ser o suceder.

probable.

(Del lat. probabĭlis).

1. adj. Verosímil, o que se funda en razón prudente.

Per tant:

“¿Una iglesia con poder legislativo?”
“Con Rajoy, es probable.”

I ja entrem en campanya electoral!
Mai hagués dit que m’intentarien comprar el vot. Però ja ha succeït senyores i senyors.
El PSOE m’ofereix 1600€!
Qui dóna més?

I jo em pregunto… ja hi ha algú que hagi posat el seu vot a subhastar per e-Bay?