De “tornada” a “casa”
Estranya i inquietant situació quan has d’escriure tantes coses entre cometes per dir una cosa que, d’altra banda, no té cap tipus de sentit.
Bé, hauríem de començar amb els formalismes: Bon any 2008, ple de bons propòsits, i ja que tampoc hi érem, espero que hagueu passat unes bones festes. A alguns afortunats encara els quedarà Reis, però a un servidor se li han acabat les vacances i torna a la freda realitat alemanya. Espero que no hagueu acabat empatxats i us hagueu deslliurat de les grips i refredats que alguns duiem a sobre.
La realitat, doncs, és que em trobo de nou i força sobtadament a Aachen. I dic sobtadament perquè no fa ni dos dies que menjava els raïms i un dia escàs que era a Menorca. És curiós com els avions són capaços de desubicar-nos tan ràpidament.
D’altra banda, després de dos dies, ja tinc el meu propòsit d’any nou (que com tots els propòsits d’aquestes dates està destinat a esfumar-se en qüestió de dos mesos): Evitar, en la mesura del possible, tornar a viatjar amb Ryanair. Si, molt barat i tota la pesca, però la veritat és que acabar pagant 36€ per un vol que inicialment te’l venien a 1 cèntim no és menys que una estafa. I en això, l’aeroport de Girona també en té part de culpa. Que Ryanair no permeti més de 15Kg d’equipatge per persona ja és una aberració pels temps que corren, però que el personal de terra t’escatimi fins l’últim gram i centímetre d’equipatge per a cobrar-te 8€ per Kg de sobrepès (a l’equipatge, malpensats) i el suplement de 9€ per maleta facturada, això ja és de mala llet manifesta. Sé de molts que agraeixen aterrar a Girona, però sent de Barcelona i tenint El Prat tan a la vora, viatjar amb Ryanair si es té alguna alternativa és de tontos.
Sé que sembla que només em posi a escriure quan em poso dels nervis però aquests dies no he estat gaire estona davant un ordinador i en el millor dels casos no tenia accés a Internet. Tot i això, volia dedicar aquest primer post del 2008 a l’Eduard i a la Cristina, que tant m’han ajudat aquests mesos a Aachen. Això no serà el mateix sense vosaltres. Molta sort enginyers!
I un altre dia ja parlarem una mica més pausat…
Hola noi, bentornat al món
D’això dels equipatges, no és res. A Air France em varen clavar fins el darrer cèntim per embarcar més de 20 quilos… en un recorregut Barcelona-Haití, i incloent dins dels 20 quilos un cotxet de nen que, en teoria, tenen l’obligació de portar sense pesar… HA-HA-HA quins… !
Ciao, passa-t’ho bé i relaxa’t una mica!