El Que No Volen Veure

Sembla que la connexió WiFi de casa ja té ganes de fer vacances de Nadal i s’ha posat en mode vago un parell de setmanes abans.

Des de la setmana passada estic experimentant problemes amb la connexió WiFi de casa (de les proves amb WiFi de la feina ja ni en parlo) i com ja heu pogut comprovar, està afectant al ritme de publicació al blog (ara que anàvem tan bé).

Els problemes vénen de manera intermitent, així que tampoc puc assegurar ni quan ni com tornarem a les actualitzacions diàries. D’altra banda, el 18 torno a casa per les festes de Nadal, així que suposo que tant jo com la connexió WiFi d’Alemanya ens prendrem unes merescudes vacances i no tornarem al ritme de posteig actual fins després de cap d’any, això sí, amb forces renovades.

El que trobo curiós és que a Barcelona sigui tan fàcil trobar xarxes WiFi sense cap tipus de seguretat (des del menjador de casa podia connectar-me a dos veïns), però en canvi, aquí, tot i veure tres xarxes des del meu estudi no em puc connectar a cap d’elles.

Sembla que els Alemanys (que compten amb una llei força restrictiva pel que fa a Internet i les descàrregues) ténen més cura de qui i com es connecta a les seves xarxes.

I un altre dia ja parlarem de WiFi…

Bushof, Ratthaus, Katschhof, Driescher Gässchen, tot allò que sona tan estrany ja s’ha afegit a la llarga llista d’antics noms estranys que ara ja sonen tan familiars…

Adaptació lliure de “L’auberge Espagnol”

I un altre dia ja parlarem de si és bo veure tantes pel·lícules…

Tal dia com avui, un 9 de Novembre de 1977, el satèl·lit Meteosat-1 de l’Agència Espacial Europea (ESA), enviava la seva primera imatge des de l’espai:

Des d’aquella missió, altres satèl·lits han pres el relleu del Meteosat-1, que actualment ja no es troba en funcionament (els satèl·lits no solen estar més de 5 anys en òrbita, sobretot els que es troben en òrbites baixes). L’últim de la família és el Meteosat-9, que gràcies als seus sensors facilita bastanta més informació que el Meteosat-1.

La seva fama, inusitada per un satèl·lit (exceptuant l’sputnik), la deu als homes del temps, que, per alguna raó, segueixen mencionant que les imatges de núvols que mostren les ha fet aquesta andròmina (i jo em pregunto si només ténen imatges d’aquest satèl·lit).

I un altre dia parlarem de perquè els homes del temps parlen de radar i no de lidar…

…com Windows intentant trencar el continu espai-temps.

I em pregunto com pot ser que Windows aturi de notificar errors però notifqui que atura de fer-ho i a sobre ens digui que ens notificarà quan hi hagi solució - COM? per senyals de fum? (aix, que em marejo).

… o declarant-se perillós a ell mateix

Certament, windows pot ser molt perillós.

    Vistos a Gizmondo i WTF! Microsiervos

 I un altre dia ja parlarem de Windows…

Si bé l’altre dia parlàvem d’una eina per a eliminar els molestos cables de les nostres fotografies, què hi ha més empipador encara?

Sí, certament, són aquells turistes inoportuns que es colen en les nostres fotografies i, sovint, no ho fan amb la millor de les seves cares.

Tourist Remover és una eina online (gratuïta, només cal registrar-s’hi) que en base a múltiples fotografies del mateix indret (mantenint enfoc, obertura i exposició) permet eliminar turistes inoportuns de la fotografia, com el seu nom indica.

Recomanen utilitzar un mínim de tres fotografies i diuen que fins i tot es poden eliminar grups de persones. Especialment útil per a fotografies complicades en llocs molt concorreguts (amb el mode ràfaga de moltes càmeres hauria de funcionar bé).

Via i Microsiervos

I un altre dia ja parlarem de fotografia…

Avui, un redactor de “El País” tindrà més motius per a odiar el corrector automàtic de Word

Clicar per ampliar

Tot i que Espanya estigui a la cua de la Societat de la Informació no crec que Apple pensi en canviar de negoci, de moment!

Tot i que la versió digital ja ha estat revisada, sempre quedarà la cache per a la posteritat.

I un altre dia ja parlarem de correctors…

Sabia que el dia menys esperat acabaríem trobant-nos alguna cosa com aquesta:

Pujat a Flickr per MiRtH88

Al que no se m’acut més que dir que “Només hi ha dues coses infinites en aquest món: l’univers i l’estupidesa humana, i de la primera no n’estic del tot segur“(A. Einstein)

I un altre dia ja parlarem d’usabilitat…

I amb aquesta encetem la categoria WTF?!:

La Policía de Vietnam detuvo a dos sospechosos que viajaban en un taxi con los cuerpos congelados de un tigre y un oso, que supuestamente llevaban a un restaurante de la ciudad de Ho Chi Minh (en Saigón).

Los sospechosos confesaron a la Policía haber comprado el tigre por 56 millones de dong (unos 3.500 dólares), mientras que por el oso sólo pagaron 6 millones de dong (unos 370 dólares), en un lugar cerca de la frontera con Laos, en la provincia central de Ha Tinh.

Via ALT1040, que enllaça MinutoUno

Doncs jo em pregunto perquè un tigre congelat és tan car comparat amb un ós. El que m’imagino és que la carrera no els hi deuria sortir barata (no sé si a Vietnam també cal pagar suplements per animals exòtics congelats).

I un altre dia ja parlarem de tonteries…

Malauradament, aquest cap de setmana no era a Barcelona. Tinc ganes de tornar i ho faré per Nadal encara que només siguin uns dies, però aquest cap de setmana m’hauria agradat ser a la manifestació pel Dret a Decidir sobre les nostres infraestructures.

Uns que sí que hi éren

Catalunya passa per un moment delicat i les infraestructures només són la punta de l’iceberg d’altres problemes, problemes causats, majoritàriament, perquè Espanya fa massa temps que ens dóna l’esquena (però d’altra banda ens té ben lligats) i perquè sembla que a Catalunya ens falta el que ténen a França: Lideratge (i que consti que això no té cap connotació de dretes ni de refundacions de catalanismes…).

Però això ja passa de taca d’oli. No només tenim un ministeri de Foment que demostra la seva incompetència dia rere dia sinó que a sobre ens les hem de veure amb una insolència pròpia del PP més canalla. És imperdonable que milers de catalans pateixin la desídia d’un ministeri que està dirigit per una persona que posa els seus interessos personals/polítics per davant de la població i que a sobre airegi un comportament maleducat i groller.

Però, certament, els catalans tenim tendència a fer el ploricó i llençar totes les culpes a l’altra banda de la frontera (no, els francesos no en ténen la culpa, ja m’enteneu). La classe política catalana sembla que només es dediqui a apagar focs mentre que la seva aspiració és llençar els plats pel cap de l’altre. Amb partits nacionalistes coartats pel caciquisme al PSOE i d’altres que pixen colònia en un paper d’oposició que els hi queda massa gran, qui esperem que governi Catalunya?

La veritat és que Catalunya està governada pel PSOE i la culpa és nostra. Per haver votat un partit que ha posat un xarnego al capdavant del nostre país, per donar suport a uns nacionalistes que venen el seu programa per unes quantes conselleries i a uns altres nacionalistes que no saben fer oposició.

I sí, he dit xarnego. De la mateixa manera que tothom accepta que MAI hi haurà un president del govern d’Espanya que sigui català, jo no he d’acceptar que algú que no ho sigui em governi. Ja és coneguda la rauxa i el seny dels catalans i, sentint-ho molt, el Sr. Montilla no en té cap de les dues, per molt català que estudii.

I un altre dia ja tornarem als vells temes de sempre…

- Are you programming in C#, C++, Java…?
- I’m programming in English!

Conversa de cafè a Philips

I un altre dia ja parlarem de programació