Compteu-m’hi


Malauradament, aquest cap de setmana no era a Barcelona. Tinc ganes de tornar i ho faré per Nadal encara que només siguin uns dies, però aquest cap de setmana m’hauria agradat ser a la manifestació pel Dret a Decidir sobre les nostres infraestructures.

Uns que sí que hi éren
Uns que sí que hi éren

Catalunya passa per un moment delicat i les infraestructures només són la punta de l’iceberg d’altres problemes, problemes causats, majoritàriament, perquè Espanya fa massa temps que ens dóna l’esquena (però d’altra banda ens té ben lligats) i perquè sembla que a Catalunya ens falta el que ténen a França: Lideratge (i que consti que això no té cap connotació de dretes ni de refundacions de catalanismes…).

Però això ja passa de taca d’oli. No només tenim un ministeri de Foment que demostra la seva incompetència dia rere dia sinó que a sobre ens les hem de veure amb una insolència pròpia del PP més canalla. És imperdonable que milers de catalans pateixin la desídia d’un ministeri que està dirigit per una persona que posa els seus interessos personals/polítics per davant de la població i que a sobre airegi un comportament maleducat i groller.

Però, certament, els catalans tenim tendència a fer el ploricó i llençar totes les culpes a l’altra banda de la frontera (no, els francesos no en ténen la culpa, ja m’enteneu). La classe política catalana sembla que només es dediqui a apagar focs mentre que la seva aspiració és llençar els plats pel cap de l’altre. Amb partits nacionalistes coartats pel caciquisme al PSOE i d’altres que pixen colònia en un paper d’oposició que els hi queda massa gran, qui esperem que governi Catalunya?

La veritat és que Catalunya està governada pel PSOE i la culpa és nostra. Per haver votat un partit que ha posat un xarnego al capdavant del nostre país, per donar suport a uns nacionalistes que venen el seu programa per unes quantes conselleries i a uns altres nacionalistes que no saben fer oposició.

I sí, he dit xarnego. De la mateixa manera que tothom accepta que MAI hi haurà un president del govern d’Espanya que sigui català, jo no he d’acceptar que algú que no ho sigui em governi. Ja és coneguda la rauxa i el seny dels catalans i, sentint-ho molt, el Sr. Montilla no en té cap de les dues, per molt català que estudii.

I un altre dia ja tornarem als vells temes de sempre…

Informació i enllaços

Uneix-te al moviment comentant, seguint el que altres diuen o enllaçant-ho des del teu blog.

Informació
Desembre 3rd, 2007
4 Respostes
Enllaços i Feeds
Feed de comentaris
D'aquest autor
Del.icio.us
Digg
Technorati
Categories
Política

Altres Posts
Congelats sospitosos
Programació a alt nivell

Deixa un comentari

Tens un moment? Digues la teva! Pots donar format al text amb les etiquetes bàsiques d'HTML.

Comentaris dels lectors

Gravatar:
Escrit per
irene
Postejat el
4 Desembre, 2007 at 1:03 am

He posat el video altre cop i ara sí que es pot veure. L’anterior no el trec hi ha gent que sí que el pot mirar… uns 300. No ho entenc.

Gravatar:
Escrit per
Anònim (Valeri y Ana)
Postejat el
5 Desembre, 2007 at 11:31 pm

Cito:
“I sí, he dit xarnego. De la mateixa manera que tothom accepta que MAI hi haurà un president del govern d’Espanya que sigui català, jo no he d’acceptar que algú que no ho sigui em governi.”

No puc més que estar en desacord amb afirmacions d’aquesta mena.
La capacitat d’un individu per exercir un determinat càrrec no ve determinada pel seu lloc de procedència.

Respecte a la frase que cito, sembla una pataleta de nen petit. Sona cruel, però ho dic per reflectir el següent:
Cito:
“Però, certament, els catalans tenim tendència a fer el ploricó”
De fet, quan s’adopten postures de “com que tú no ho fas, jo encara ho faré menys” s’està adoptant aquesta postura de “ploricó” o “morros enfora i braços creuats”. És un recurs utilitzat dia rera dia per la massa política. Hi ha un problema? “Quan governaven vostès, encara n’hi havia més, i de més grossos.” “Mentida!” “Veritat.” “Mentida!” etc.

D’incompetència n’hi ha a tot arreu i la denominació d’origen no n’exhimeix pas.

Gravatar:
Escrit per
WoLfWOoD
Postejat el
5 Desembre, 2007 at 11:44 pm

Dut per la rauxa (és el que tenim), crec que tens raó, en part.
La confrontació total en política no ve duta per una postura ferma sinó per les ganes de portar la contrària.
No és la primera vegada que dic alguna cosa així al blog i no respon precisament a un pensament fugaç o a una actitud contestatària.
El fet de no voler acceptar a una persona que no em representa és senzillament per principis i una postura ferma, sense cap tipus de victimisme.
I pel que dius d’incompetència, amb aquest mateix post ja deixo clar que no només cal llençar les culpes a l’altra banda perquè aquí també en sabem de ser incompetents.

Gravatar:
Escrit per
Anònim (Ana i Valeri)
Postejat el
5 Desembre, 2007 at 11:53 pm

“crec que tens raó, en part.”

Indubtablement. Especialment a les parts en què t’hem citat. :D

“El fet de no voler acceptar a una persona que no em representa és senzillament per principis i una postura ferma, sense cap tipus de victimisme.”

Espero que el no sentir-te representat, no obeeixi, només, al lloc on aquesta persona va néixer.
Particularment em sería difícil sentir-me representat per cap dels líders actuals dels partits polítics de casa nostra. I certament, que un d’aquests líders hagi nascut, o no, a Catalunya, no me’l fa veure com més apte per a “representar-me”.

Altra cosa seria, si el comentari hagués anat adreçat a una persona que no hagués tingut cap mena de contacte amb el país. Aleshores sí que entendria el distançament comprensible, respecte el “mercenari nouvingut”, per utilitzar terminologia futbolística.

“aquí també en sabem de ser incompetents.”

I després ens queixem de falta d’autonomia :P