El Que No Volen Veure

Ja té nassos que l’AVE arribi abans a Alemanya que a Barcelona.

La estampa va ser vista al Markplatz d’Aachen. Estic per portar-lo de regal nadalenc als catalans emprenyats.

I un altre dia ja parlarem de les tonteries que postejo…

Gairebé se’m passa, però tal dia com ahir, un 16 de desembre de fa 60 anys, va nèixer el transistor als laboratoris Bell. Un component petitó i al que sovint no se li ha donat suficient importància, que va venir a substituir les de les antigues ràdios.

Les futures ràdios van prendre el nom d’aquest component, i encara avui, les ràdios se solen anomenar transistors. Tot i això, qualsevol aparell electrònic que tinguis a mà té un bon munt de transistors a dins (i ja no parlo dels ordinadors…)

Via C Microsiervos

I un altre dia ja parlarem de tecnologia…

A vegades tens aquell nom a la punta de la llengua que no arriba fins uns minuts després. A vegades passes més d’una vegada pel mateix indret per a descobrir de què és aquella olor. Potser és que a vegades sóc massa despistat, o potser tot al contrari, vés a saber.

Però l’altre dia, després de portar mesos d’intentar esbrinar el nom d’una cançó (alguns en podeu donar fe), va i la sento per la ràdio. Vagament, de manera disfressada com a backing d’una cunya radiofònica, però allà estava.

La situació, doncs, és encara més frustrant, si pot ser, perquè cada cop em sento més a la vora de recordar-ne el nom, però encara no ha arribat. Així que si algú m’hi vol donar un cop de mà en donarem més detalls: cunya de la secció d’esports de RAC1 que promociona el partit Catalunya-Euskadi. En concret, diria que sortegen/ofereixen entrades per al partit però d’això no n’estic del tot segur. La cançó està força disfressada (digues disfressada, digues editada) però certament és aquella que fa temps que cerco, fàcil de reconèixer per la melodia a l’orgue Hammond. I fins aquí arribo a explicar.

No sé si vosaltres, a vegades, també us passa, però… oi que és reconfortant acabar-ho recordant? Els comentaris queden oberts. Les orelles, espero que també.

EDITO:

No he pogut parar de pensar-hi i he cercat el clip. La cançó en qüestió és la que se sent després de les “campanes”. I cert, no és un orgue Hammond sinó un piano.

EDITO²:

Per motius de codificació de l’àudio de l’arxiu de RAC1, l’arxiu es reprodueix al doble de velocitat del normal. Això és per un problema de freqüència de mostreig massa baixa que al reproductor no li agrada (podríem dedicar-hi un post sencer, gairebé).

Per falta d’altres fonts amb arxius samplejats a més freqüència, deixaré aquest tall encara que sembli que sigui el pare Barrufet…

EDITO³:

Encara que tard, calia editar el post per a tancar el tema. La cançó en qüestió és Praise You de Fat Boy Slim, tal i com encertadament apuntava en David als comentaris. Moltes gràcies!

Ara que ja sé quina cançó és, la podem disfrutar tots amb una cerca ràpida a Songza, com ja fèiem fa un temps:

I un altre dia ja parlarem d’altres cerques que s’han fet per Internet…

Ja se sap, per Nadal sempre acabem fent excessos (i no, no parlo de torrons i altres dolços). Entre el cava, la copeta de després de l’àpat i tota la pesca, sense adonar-nos, podem agafar el cotxe amb més copes de les que caldria.

A Alemanya, en que aquests dies el Glühwein va que vola, ja s’ho veuen venir i l’altre dia, en un pàrquing vaig trobar-me això:

El que a primer cop d’ull semblava un dispensador de canyetes amb unes instruccions inusitadament complicades sembla ser un alcoholímetre que es troba a la majoria de pàrquings de la zona. Només has d’agafar una canyeta i bufar amb ella al forat de la màquina, previ pagament d’un euro, això sí.

Així, sempre pots comprovar el teu estat abans de posar-te al volant, tot i que no trobo tan bé que et facin pagar un euro per un servei com aquest. Però ara que hi penso, si fos gratuït, la gent faria l’ase amb la maquineta, més o menys com vaig intentar fer jo.

I un altre dia ja recordarem frases com: “Si conduces, no cojas el volante“…

A Alemanya es celebra molt el Nadal. Els carrers es decoren i moltes ciutats munten un mercat de Nadal, o WeihnachtsMarkt (el que a Barcelona seria Santa Llúcia, vaja). A Aachen hi ha un mercat de Nadal força famós que va obrir a finals de Novembre i ja feia temps que en volia parlar, però per una i altra cosa s’havia anat posposant.

En un mercat així ja et pots imaginar que trobaràs botigues d’artesania, decoracions de Nadal (per a les quals cal dir que els Alemanys ténen molt bon gust) i com no, les típiques botigues on comprar les figuretes pel pessebre i accessoris varis (des de molsa i palla fins a complexos sistemes d’il·luminació).

Ara bé, si els mercats de Nadal ténen alguna cosa, això és teca. Des de les típiques especialitats com el Bratwurst i altres salsitxes, passant pel Reibekuchen, l’Schwein Haxe fins a tots els dolços imaginables (algunes botigues ja són empalagoses només de veure-les). Francament crec (i no sóc l’únic), que la gent va als mercats de Nadal a menjar, i mira que menjar dret i al carrer amb el fred que fa ja té nassos…

Però per al fred també tenim una altra especialitat gastronòmica com és el Glühwein, un vi aromatitzat amb espècies que es serveix calent i ajuda a passar el fred. La primera impressió és que és una espècie de Sangria calenta però he de reconèixer que és molt bo (tot i que em nego a creure que només em van servir vi).

Avui precisament, que ens hem llevat a -3ºC i no hem passat dels 2ºC, el mercat era ple de gent amb el seu Glühwein ben agafadet.

I un altre dia ja parlarem del refredat de campionat que porto a sobre…

I no, no parlo de pol·lució lumínica. Quants de vosaltres us aneu a dormir i una llum persistent il·lumina tènuement la vostra habitació?

La nit ja no és fosca, tenim els LEDs del mòbil, l’irritant puntet vermell del televisor, l’encara més irritant llum verda de l’ordinador, les llumenetes dels rellotges-despertador digitals i un llarg etcètera de fòtils que fan llumetes quan no toca (tot i que alguns portàtils rebaixen la llum que emeten en hores nocturnes).

I ja no parlaré de soroll els que tingueu un ordinador de sobretaula a l’habitació (pràctica més que desaconsellable).

I un altre dia ja parlarem de LEDs…

— Imagini’s que casa seva es troba en flames i només pot treure’n una sola cosa. Què se n’enduria?
Després de pensar-hi un instant, l’interlocutor contesta:
— Me n’enduria el foc.

En paraules de Jean Cocteau, vist a JuegosDeIngenio.org

I un altre dia parlarem de si podem considerar al foc com a “cosa“…

Ja fa 5 setmanes que els guionistes Nord-Americans estan en vaga. Seguidors de sèries com Dexter, Californication, Lost, Heroes i d’altres ho estem patint però, en general, a Europa és una cosa que rellisca bastant, bàsicament perquè els continguts que ens arriben fa anys que van ser emesos a l’altra banda de l’Atlàntic (o del Pacífic,  segons com ho mirem).

Tot i això, no treu que Estats Units passi per una sequera creativa i tota la població se n’hagi fet ressó, i els actors no podien ser menys. La indústria comença a dividir-se i actors de renom s’estàn posant de costat dels guionistes i n’estàn sortint idees genials. Què passa quan un actor no té guió? 

Literalment, Woody Allen, sense paraules.

I un altre dia ja parlarem de pinícules…

… o un altre d’aquells posts que em porta a pensar que “Qui no té feina el gat pentina”, però s’ha de dir que té mèrit.

Com s’esforçen a demostrar, els científics ténen alguna cosa amb els estudis aparentment inútils i per Nadal no podien deixar passar la ocasió. Segur que més d’una vegada us haureu preguntat com pot ser que el Pare Noel visiti a tothom en una sola nit, així que perquè no fer quatre números?

Considerant que aquest bon home emprén el viatge en sentit contrari a la rotació terrestre, té 48 hores per a recòrrer tot el planeta (enriu-te’n Phileas Fogg!!), visitant un total de 2,5 milers de milions de cases que, en mitja (considerant una densitat de població uniforme), aquestes es troben cada 20 metres.

Així doncs, tenim un Pare Noel hipersònic que es desplaça a 5800 Km per segon i només es pot permetre aturades de 32 microsegons a cada casa (Ep, però té temps per a menjar un parell de galetes i tot!).

Tot i això, si toquem una mica de peus a terra i considerem el volum i la massa de l’andròmina que maneja ens n’adonarem que anant a tal velocitat (més ràpid que els transbordadors espacials en la reentrada a la terra), es desintegraria per la resistència a l’aire abans, fins i tot, d’arribar a la primera casa.

Personalment, recomanaria a aquest bon home tan simpàtic que s’ho prengui amb més calma, que ja no són edats per a tals excessos.

Via ALT1040

I un altre dia ja parlarem d’experiments relativistes….

He de reconèixer que sempre m’han fascinat els estris d’escriptura. Sóc d’aquells que fins que va arribar a la universitat escrivia amb ploma fins que fart d’acabar negre (sempre escrivia amb una Parker amb tinta negra) vaig passar-me als “rollers“. En direu manies o en direu preferències, però sempre he tingut estris d’escriptura preferits i n’he estat molt recelòs.

No vaig poder evitar quedar-me fascinat en veure que a Amazon (gran botiga de venda per Internet) venen estris d’escriptura, i el típic boli BIC cristal no és una excepció. Si comprar un bolígraf així per internet ja és força inusitat, deixar comentaris sobre el funcionament d’aquest ja té més delicte:

Since taking delivery of my pen I have been very happy with the quality of ink deposition on the various types of paper that I have used. On the first day when I excitedly unwrapped my pen (thanks for the high quality packaging Amazon!) I just couldn’t contain my excitement and went around finding things to write on, like the shopping list on the notice board in our kitchen, the Post-it notes next to the phone, and on my favourite lined A4 pad at the side of my desk. […]

[…]Today is the fourth day of ownership of my pen, and I have to say I’m starting to treat it like an old friend. I walk around the office with it clipped in to my shirt pocket and someone in the accounts department actually asked to borrow it while we were both standing at the photocopier. Would you believe it, they actually tried to walk away with my pen! They were very embarrassed when I called after them as they walked down the corridor and asked for it back. You will be happy to know that it is now back, safe and sound in my top pocket, ready and waiting to start writing again. […]

Vist gràcies a WTF! Microsiervos i enllaçat a Reddit

En un principi no sabia què pensar… ironia britànica? no crec que algú dediqui tants paràgrafs només per a fer la gracieta. Finalment, vaig veure la llum.

De trastornats n’hi ha a tot arreu i Internet sembla ser un veritable niu de geeks, així que no va ser gaire difícil trobar Pencil Revolution. Que t’enfrontes a l’àrdua tasca de comprar un llapis nou? Ells t’ajudaràn a decidir. Al seu blog regularment es publiquen crítiques de llapis. Sembla trivial, però acabo de descobrir un nou món i un munt de propietats desconegudes i intrínseques d’aquest tros de fusta i grafit.

“La brometa fàcil” - direu, però jo ja no em miraré els llapis de la mateixa manera…

I un altre dia ja parlarem de manies….