Blogging around
Tot llegint múltiples entrades de la blogosfera sobre l’Evento Blog España 07 he descobert vàries coses de les quals espero poder-ne parlar durant aquesta setmana, però també ha estat interessant descobrir nous blogs arrel dels participants.
I un dels participants que segur que coneixeu (no, no és Enrique Dans, ni Martin Varsavsky, ni Ricardo Galli, ni Biz Stone*, tot i que també hi eren…) és Andreu Buenafuente. I no, no va anar a fer el paperot ni a cobrir l’event. L’Andreu és un blogger empedreït i des de la seva productora (El Terrat), ja ha tirat endavant projectes força interessants com captura.org.
Però el que realment he trobat interessant és el seu blog. Proper i interessant, es nota que fa temps que escriu i ha passat pel garbell dels lectors. Lluny de promocionar-se (com s’esperaria veient els seus llibres), parla del seu dia a dia i és força interessant llegir les seves opinions. En particular, em quedo amb el que diu de Zapatero després d’haver-lo entrevistat al seu programa de La Sexta:
Zapatero me pareció un hombre que ama su oficio. Que es plenamente consciente del cargo que ocupa y que disfruta explicando el engranaje de la democracia. Creo que es más feliz trabajando para España que peleándose por ella. Sabe lo complejos que somos todos los depositados en este territorio y está por guardar la tranquilidad para pensar en lugar de chillar. Para arrimar hombros en lugar de lanzar dardos. No personaliza el poder. Siempre habla del “gobierno”. De un plural que vive en su cabeza. No entró en valoraciones políticas, pero los que le atacan por falta de personalidad, están errando la estrategia.
Tot i que potser partidista, se li ha d’agraïr el to general de franquesa del blog, escrit de tu a tu, però també se li ha de retreure que realment necessiti utilitzar el castellà per escriure un blog personal (aquí podem entrar en força polèmica, i ja hi entrarem) i una infinitat de detalls que fan que la usabilitat del seu blog disti de ser acceptable.
En els temps que corren, tenir un feed RSS inferior a la versió 1.0 que ni tant sols incorpora imatges (quan la majoria de gent el llegirà en un agregador de notícies) i que a més a més estigui amagat pel blog, no són pràctiques recomanables. Si a més a més li sumes que els títols dels posts no estan en format text i que ni tan sols ténen enllaços permanents, llavors ja queda clar que el disseny no acompanya a aquest blog, que per altra banda té uns continguts força recomanables.
I un altre dia ja parlarem de blogs…
*Com? que no sabeu qui són??? És broma… ja parlarem d’ells properament.
