El Que No Volen Veure

Sovint, comentant amb algú, sempre surt el tema del preu de la vida a Alemanya. Francament, crec que Aachen, com a poble que és, és força barat, i com a mostra, la meva cistella de la compra d’aquest dissabte al Lidl:

per aquí darrere encara hi ha 4 iogurts i un pot de formatge fresc (tipus “philadelphia”)

Un cop arribat a casa vaig haver de repassar el compte… 9,01€!! A Barcelona no esperaria gastar-me menys de 12€ per això.

Certament, com la Lara també va comprovar, Aachen és relativament barat, es pot sortir a sopar fora i menjar bastant bé per menys de 10€ beguda inclosa (jo solc sopar per uns 6€). Però ben mirat, el problema és el nostre punt de vista. A Barcelona ens hem acostumat a pagar molt per coses que no ho valien anys enrere. Seria absurd dir que Espanya o Catalunya són països cars (encara recordo les baratíssimes cerveses+tapa d’Alcaudete).

Aachen és un “poble” i com a tal, la vida no és tan cara com a ciutat. Només cal anar a Colònia o a Düsseldorf per a adonar-se’n. Això també es pot veure en serveis que són comuns a tot el país: correus, transport…

Enviar una carta a l’estranger costa 0,70€ i un bitllet senzill d’autobús costa 2,10€ (tot i que també hi ha una zona d’1,30€ és ridículament petita). Pagant 100€ per anar i tornar de Berlín amb tren, fins i tot els alemanys consideren que el seu sistema de transport és molt car, però també cal dir que és molt bo - l’alta velocitat és el pa de cada dia i enriu-te’n dels rodalies de Barcelona…-.

No entraré, però, a parlar de què cobren, ja m’agradarien a mi els més de 2.200€ nets mensuals que cobren els enginyers acabats de titular!

I un altre dia ja parlarem de sous…