El Que No Volen Veure

Amb milions de blogs i encara més milions de lectors, els blogs comencen a ser una eina comunicativa a tenir en compte a nivell global. És per això que cada any, el 15 d’Octubre es convoca a tota la comunitat blogger mundial a celebrar el Blog Action Day, un dia en què s’anima a tots els blogs a tractar una temàtica concreta en la línia del blog per així conscienciar a la blogosfera. Aquest any és el torn del medi ambient, i com que darrerament anem d’anècdota en anècdota, avui volia comentar unes quantes coses que he trobat molt interessants a Aachen.

Si bé és veritat que la bicicleta s’utilitza força aquí (també per proximitat amb Holanda), el més divertit del cas és que molts carters fan el repartiment en bicicleta, però no en una bicicleta qualsevol! La bicicleta dels carters és d’un groc característic i plena de cistells metàl·lics on duen una barbaritat de cartes. És molt curiós de veure, sobretot quan “aparquen” la bicicleta perquè fins i tot duen una espècie de rodetes per a que no caigui. No tots els carters gaudeixen d’aquesta bicicleta, per sort pels pobres que han de pujar fins a ca meva, per exemple, també utilitzen una espècie de carretó molt ben dissenyat.

L’altre fet que m’ha cridat l’atenció és l’ús de les bosses de plàstic. A Catalunya, tot i que comencem a canviar d’hàbits, estem acostumats a que, encara que no ho demanem, cada botiga ens doni el que hem comprat en una bossa de plàstic encara que comprem alguna cosa petita. Aquí, en canvi, els supermercats venen les bosses. D’aquesta manera s’evita utilitzar més bosses del necessari i fent que la gent dugui les seves pròpies bosses de casa, sent en molts casos (com és el meu), de tela, un material molt més amigable pel medi ambient. Tot i això, aquesta pràctica només es duu a terme als supermercats (que és on més falta fan les bosses!), mentre que a la resta de botigues et donaran una bossa, això sí, si la demanes o si el producte que has comprat és força voluminós.

En general m’adono que la societat Alemanya ens duu uns quants anys d’avantatge en aquests temes, només cal veure el sistema de recollida de brossa: selectiu, porta a porta i diari (cada casa té els seus tres-quatre cubells).

I un altre dia ja parlarem d’altres coses que podríem millorar a ca nostra…

Bona sort, enginyers! / Good luck engineers!

El aeropuerto de Heathrow cuando dejas el país y no sabes cuándo ni cómo vas a volver es un sitio distinto de Heathrow cuando te vas a Ibiza un par de semanas.

“El Puerto de los Aromas“, John Lanchester

I qui diu Heathrow diu El Prat.

I un altre dia ja parlarem de llibres…

Tot i que no ha plogut aquests darrers dies (cosa estranya), aquest post no parlarà del temps d’Aachen. Si fa un temps parlàvem del meu sopar d’acció de gràcies personal, tal dia com avui serà recordat com el dia de la roba seca, i així de passada ens deixem de celebrar coses lletges.

Sí, roba seca. Sembla mentida però en el mes que porto aquí encara no havia aconseguit assecar del tot una bugada. Sempre acabava posant els mitjons al radiador i penjant les samarretes per a que s’acabéssin d’assecar (no, no hi ha foto de tal despropòsit estètic). 40 minuts i 2€ han estat necessaris per a aconseguir que tota la roba s’assequés com Déu mana, i després de tant temps, puc dir que ha valgut la pena l’esforç i la inversió.

D’altra banda, i aprofitant la temàtica textil del post, ja fa un temps que algú, tot veient com em feia la motxilla, em va dir que doblegava les samarretes d’una forma estranya. La veritat és que ja ni recordo quan vaig començar a adoptar el meu particular sistema però he de reconèixer que és molt pràctic i que amb una mica de traça es poden doblegar bé i ràpid. I pels que us pregunteu com recoi ho faig, aquí una mostra (no sóc jo, òbviament), que un video val més que mil explicacions.

I un altre dia ja parlarem d’altres rareses que tinc…

Avui es celebra un event particular a Aachen, o com a mínim, des del meu punt de vista. En Nils, un noi d’Aachen, m’ha fet saber que avui totes les esglesies de la ciutat obren les seves portes durant la nit. Bé, nit segons els cànons alemanys, és a dir, de 18 a 24 h. Per als Deutsche-sprechen, el títol del post ja és prou entenedor: Nacht der offenen Kirchen (sorry, pàgina només en alemany)- La nit de les esglesies obertes.

Esglesies de totes les confessions fins a un total de 34 s’uneixen a la iniciativa cada any i obren les seves portes per a fer tot d’activitats. Pregàries de Taizé, sessions de tai-chi, taules rodones, sopars comunitaris, actuacions musicals i projeccions de pel·lícules són algunes de les activitats que es poden fer.

L’oferta té un caràcter lúdic i és fet per i per als joves de la ciutat (i Erasmus, és clar), i entre totes les activitats hi ha alguna proposta curiosa com concerts d’òpera, sessions de gospel o un sopar de “halloween” seguit de la projecció de Nosferatu (versió de 1922) acompanyada a l’orgue (realment tètric).

Tot i que en Nils ja tenia entrada per a la projecció de Nosferatu, jo hagués preferit alguna cosa una mica menys tètrica i hauria optat per anar a la projecció de La Vida de Brian, en una altra església força cèntrica. Llàstima que ja hagi fet tard…

Mai hagués imaginat poder veure la Vida de Brian en una església… i encara menys una pel·lícula de vampirs acompanyada a l’orgue, tot i que eh!, no em negareu que és l’ambient ideal!!

I un altre dia ja parlarem d’altres rareses alemanyes…

De nou, gràcies al Jordi puc penjar el fragment del programa Què…de Què? de Catalunya Ràdio en el que he participat a les 5 de la matinada. Aquesta segona vegada hem parlat més de l’actualitat d’aquí.

Mira que no saber que el 3 d’octubre era la festa nacional d’alemanya… sóc un cas!

I un altre dia ja parlarem de ràdio…

És ben curiós, i sovint bastant patètic, veure com les grans empreses informàtiques juguen un doble joc amb la pirateria. Recentment Microsoft ha alliberat Internet Explorer 7 de la protecció anti-pirateria. Si bé en un inici només podies actualitzar el navegador després de validar la teva còpia de Windows, les tornes estan començant a canviar.

I a què pot ser degut? Doncs les xifres canten: mentre que Firefox s’està enduent una enorme quantitat del mercat dels navegadors, Explorer es queda estancat. No és difícil pensar que dels mils de milions de sistemes que utilitzen Windows, un percentatge bastant respectable utilitza una còpia no registrada (pirata, per entendre’ns).

Així que la solució és fàcil, només cal eliminar aquesta protecció sigilosament i esperar a que el navegador torni a guanyar cuota de mercat sense importar si els sistemes operatius són autèntics o no.

Per sort o per desgràcia no és una tècnica única i exclusiva dels grans de la informàtica. Discogràfiques i desenvolupadores de jocs tenen un ull posat a les xarxes P2P (eMule, bitTorrent,…) per veure com es distribueix el seu joc, obtenint així un fiable indicador de popularitat.

Tal i com apunta Mariano Amartino, mentre tot va bé cal enfrontar-se sorollosament a la pirateria i posar el crit al cel, invertint milions de dòlars en sistemes de protecció. Ara bé, quan el producte perd quota de mercat sempre va bé eliminar sigilosament els sistemes de protecció i esperar a que el producte sigui popular per a tornar a jugar el doble joc.

I un altre dia ja parlarem de sistemes DRM….

De tota la vida m’ha agradat Garfield, però siguem realistes, cap gat parla ni té un amo tan neuròtic com en Jon (bé, això últim ja és discutible).

Però si en Garfield no parlés potser perdria tota la gràcia, no? Doncs la veritat és que veient les següents tires còmiques en que en Garfield és un gat normal anomenat Realfield, no sabria què dir, gairebé el trobo més àcid que l’original…

via ALT1040

I un altre dia ja parlarem de còmics…

Després del bon regust de la primera connexió al programa de les matinades de Catalunya Ràdio, Què… de Què?, avui tornarem a les andances i tornarem a participar al programa.

La hora, la de sempre, les 5 de la matinada (entre setmana costa més…), així que demà tindrem, com sempre, el tall d’àudio penjat al blog (amb l’ajuda d’en Jordi, és clar!)

I un altre dia ja parlarem d’altres ràdios…

Sempre havia pensat que els Nord-Americans eren una espècie molt peculiar. Només cal veure els seus líders i el seu estil de vida per adonar-se que hi ha un abisme entre la mentalitat europea i la nord-americana. I per a mostra un botó, aquí van unes quantes lleis dels Estats Units:

• Un jutge de Los Angeles va sentenciar que “qualsevol ciutadà pot estornudar amb plena immunitat a casa seva, encara que estigui en posessió d’una habilitat inusual i excepcional en aquest camp en particular”.
• Segons les lleis de l’estat de Kentucky, tothom s’ha de dutxar un mínim d’un cop a l’any.
• A Atlanta va contra la llei lligar una girafa a un pal de telèfon o a un fanal.
• Carmel, Nova York, té una ordenança que prohibeix als homes vestir una jaqueta i uns pantalons que no vagin a conjunt.
• La llei de Chicago prohibeix menjar en llocs que es trobin en flames.
• Els peatons del districte de Columbia que saltin sobre els cotxes en marxa per a evitar ser atropellats, i en l’acció colpegin contra el cotxe, seran responsables dels danys ocasionats al vehicle.
• Les baralles entre gossos i gats estan prohibides per decret a Barber, Carolina del Nord.
• Llei de Kentucky: “Cap dona pot aparèixer vestida en banyador en cap aeroport d’aquest Estat a no ser que sigui escortada per dos oficials o vagi armada amb una porra. Les disposicions d’aquest decret no seran aplicades a dones de menys de 90 lliures de pes (aprox. 40Kg) o de més de 200 lliures (aprox. 90Kg) ni tampoc seran aplicades a les eugues.”
• A Marshalltown, Iowa, un decret impedeix als cavalls menjar-se boques d’incendi.
• Segons la llei de l’estat d’Idaho és il·legal que un home li regali a la seva estimada una caixa de bombons que pesi menys de 50 lliures (aprox. 23Kg).
• A Blythe, California, una ordenança declara que una persona ha de posseïr un mínim de dues vaques per a poder vestir botes de cowboy en públic.
• A Columbia, Pennsylvania, és prohibit que els pilots facin pessigolles, sota la barbeta i amb un plomall, a les estudiants de vol per a atreure la seva atenció.
• A Corning, Iowa, que un home ofereixi pujar a qualsevol vehicle a motor a la seva dona és considerat un delicte menor.
• A Denver és il·legal deixar l’aspiradora al veí.
• A Devon, Connecticut, és il·legal caminar enrere després de la posta de sol.
• A Greene, Nova York, és il·legal menjar cacahuets i caminar enrere a la vegada quan hi ha concert.
• A Lexington, Kentycky, és il·legal dur un con de gelat a la butxaca.
• A Memphis, Tennessee, és il·legal que una dona condueixi un cotxe a no ser que un home, ja sigui corrent o caminant davant el vehicle, faci onejar una bandera vermella per a alertar a motoristes i vianants.
• A Pocataligo, Goergia, és delicte que una dona de més de 200 lliures de pes (aprox. 90Kg) en pantalons curts vagi en avió o el piloti.
• A Poctaello, Idaho, una llei de 1912 decreta que “dur armes ocultes és prohibit, a no ser que s’exhibeixin en públic.”
• A Seattle, Washington, es considera il·legal dur una arma oculta de més de sis peus de llarg (aprox. 1’80m).
• A Tulsa, Oklahoma, va contra la llei obrir una ampolla de refresc sense la supervisió d’un enginyer titulat.
• Va contra la llei que un monstre entri en els límits d’Urbana, Illinois.
• És il·legal dir “Oh, Boy” a Jonesboro, Georgia.
• Segons la llei de Texas, quan dos trens es troben en un creuament de vies, ambdòs d’han d’aturar completament i cap d’ells pot seguir la marxa fins que l’altre se n’hagi anat.
• A Wilbur, Washington, és il·legal muntar un cavall lleig.
• La llei de Kansas obliga als peatons que creuen les autopistes de nit a dur llums de posició.
• La llei de Kirkland, Illinois, prohibeix que les abelles volin sobre el poble o en qualsevol dels seus carrers.
• Als menors de Kansas City, Missouri, se’ls prohibeix comprar pistoles de joguina. Tot i això, en poden adquirir de veritat.
• La llei de New Hampshire prohibeix donar copets de peu, moure el cap o de qualsevol manera seguir el ritme de la música en una taverna, restaurant o cafeteria.
• La llei de Texas prohibeix la possessió d’unes tenalles.
• A les lleis d’Arkansas s’estipula que el riu no pot créixer per sobre del pont de Main Street de Little Rock.
• El districte de Columbia té una llei que prohibeix exercir pressió sobre un globus provocant un so agut al carrer.
• La llei de l’estat de Pennsylvania prohibeix cantar a la dutxa.
• Hi ha una llei de l’estat de Massachussetts que obliga als gossos a dur lligades les potes del darrere durant el mes d’Abril.
• La llei de Virginia prohibeix tenir una banyera a casa: s’ha de trobar al jardí.

via Ion Litio

Si bé la majoria són lleis molt antigues i desfassades no goso imaginar-me sota quins supòsits es podien aprovar lleis com aquestes.

Si es que com diria l’Obèlix: són ben bojos aquests Nord-Americans!

I un altre dia ja parlarem de lleis absurdes al país veí…