El Que No Volen Veure

Ara que ja fa un xic més d’un mes que sóc a Alemanya ja podria més o menys respondre a tots els que m’ho heu preguntat: De què va el teu projecte?

Els no avesats potser vau sentir que faig algo de telemàtica mentre que els més geeks ja saben que treballo dissenyant un protocol que garanteixi QoS (Quality of Service) a xarxes wireless. Fins aquí tot cert, tot i que ara ja en puc donar unes quantes pinzellades més.

Avís a navegants: Aquest post parla sobre un projecte tecnològic en desenvolupament en el qual participo. Molts dels punts dels que parlo són confidencials (així que això queda entre nosaltres) i no puc publicar-ne fotografies. Comprenc que les imatges s’agrairien però no tinc permès fer fotografies a on treballo.

Ja fa temps, la divisió mèdica de Philips va dissenyar un sistema de sensors wireless sobre una plataforma anomenada AquisGrain basada en el protocol 802.15.4, un parent llunyà de Wi-Fi (802.11b-g) i bastant més proper a Bluetooth (802.15.1). De moment, 802.15.4 només és un estàndard de l’IEEE però entre els amics se’l coneix com ZigBee (tot i que aquesta denominació prové de les aplicacions que corren sobre 802.15.4 i no de l’estàndard, pròpiament dit).

Recentment s’ha començat a veure un futur prometedor en aquesta tecnologia. La possibilitat de fabricar dispositius senzills, barats i de poc consum energètic fa que siguin molt llaminers per a qualsevol aplicació wireless en l’àmbit de les PAN (Personal Area Networks). Així doncs, Philips va plantejar-se l’aplicació d’aquests sistemes no només en xarxes de sensors wireless (WSN – Wireless Sensor Networks) sinó també en xarxes d’actuadors, és a dir, com a controladors de motors i altres dispositius electromecànics.

Tot i això, les comunicacions d’aquest protocol són molt dèbils davant interferències com les de Wi-Fi, Bluetooth i també les de forns microones, i en el cas dels actuadors, a diferència dels sensors, la integritat de la comunicació entre els dispositius és un factor crucial. Si bé fins ara els sensors només treballaven amb dades, els actuadors treballen amb motors que molt probablement es trobaran interactuant amb persones. Perdre unes quantes mostres d’un electrocardiograma pot ser un contratemps, però perdre paquets de sincronització de motors pot portar a desastroses conseqüències si hi ha persones pel mig.

D’aquesta manera, el meu projecte consisteix en garantir les comunicacions del sistema quan coexisteixen amb comunicacions d’altres dispositius, aportant (una cosa similar a) QoS (Quality of Service, o qualitat de servei), a les xarxes d’actuadors wireless (WAN – Wireless Actuator Networks). És a dir, garantir que les comunicacions entre els nodes de la xarxa sempre siguin segures encara que tinguem interferències de qualsevol tipus: Wi-Fi, Bluetooth, forns microones, etc…

Després de dues setmanes de literatura tècnica ja tinc elaborada una proposta de protocol que va prenent forma, però això ja són figues d’un altre paner, o com hauria de dir, tema d’un altre post.

I un altre dia ja parlarem de perquè és tan complicat condensar un tema en poques paraules (i el senzill que és omplir-ne pàgines i pàgines)…