Dia sec
Tot i que no ha plogut aquests darrers dies (cosa estranya), aquest post no parlarà del temps d’Aachen. Si fa un temps parlàvem del meu sopar d’acció de gràcies personal, tal dia com avui serà recordat com el dia de la roba seca, i així de passada ens deixem de celebrar coses lletges.
Sí, roba seca. Sembla mentida però en el mes que porto aquí encara no havia aconseguit assecar del tot una bugada. Sempre acabava posant els mitjons al radiador i penjant les samarretes per a que s’acabéssin d’assecar (no, no hi ha foto de tal despropòsit estètic). 40 minuts i 2€ han estat necessaris per a aconseguir que tota la roba s’assequés com Déu mana, i després de tant temps, puc dir que ha valgut la pena l’esforç i la inversió.
D’altra banda, i aprofitant la temàtica textil del post, ja fa un temps que algú, tot veient com em feia la motxilla, em va dir que doblegava les samarretes d’una forma estranya. La veritat és que ja ni recordo quan vaig començar a adoptar el meu particular sistema però he de reconèixer que és molt pràctic i que amb una mica de traça es poden doblegar bé i ràpid. I pels que us pregunteu com recoi ho faig, aquí una mostra (no sóc jo, òbviament), que un video val més que mil explicacions.
I un altre dia ja parlarem d’altres rareses que tinc…
