El Que No Volen Veure

Ja feia temps que no parlava de les meves aventures per Alemanya (i sé de més d’un que em pregunta per elles), i la veritat, tot i que avui fa un mes just que vaig arribar a Aachen, encara em segueixo trobant en situacions curioses.

Per començar, segueix oberta la cacera per a trobar una fregona i un cubell. De moment ja he trobat la fregona, però trobar un cubell comença a ser una odissea, a part que trobar un escorredor per a la fregona que casi amb un cubell ja és gairebé impossible.

D’altra banda, i després d’una setmana de pluja contínua ha arribat un segon estiu a Aachen. Aquest cap de setmana està sent assolellat i agradable, i el que és millor, la previsió és que això durarà com a mínim una setmana. Tot xerrant amb els autòctons m’he assabentat que ja és normal que el setembre dugui aquest mal temps i que l’octubre sigui inusualment assolellat. Esperem que així sigui!!

El que és curiós és el comportament dels alemanys en dies mínimament assolellats. Avui mateix, que fa sol, les terrasses són plenes de gom a gom d’alemanys en màniga curta… i jo amb jaqueta! D’acord, fa sol, però no passem dels 15º! Si és que els alemanys estan fets d’una altra pasta…

I dels cotxes ni parlar-ne, sembla mentida que en una ciutat on fa tan mal temps hi hagi tants descapotables, però el que és millor és que en dies assolellats es multipliquen i sembla que surtin per aprofitar el bon temps (que no m’estranyaria), més o menys com els cargols, però a l’inrevés. Certament, curiós.

I un altre dia ja parlarem dels alemanys…