El Que No Volen Veure

Ja vaig comentar el meu recent canvi a Google Analytics, i la veritat, cada dia que passa el trobo més útil. Sense anar més lluny, aquests són els primers resultats interessants que obtinc i tinc la intenció d’anar fent un petit resum mensual (a la vegada que me l’envien al correu).

Així doncs, el blog ja disposa de 80 posts, publicats al llarg dels darrers 3 anys i mig. Certament, això dóna una freqüència de posteig bastant pobre. S’ha de dir, però, que el darrer mes ha estat molt intens al blog i els resultats han estat més que sorprenents:

• 118 visitants únics heu passat pel blog aquest darrer mes.
• Heu fet 312 visites en total.
• S’ha visionat el blog 717 vegades.

Què menys que donar les gràcies a tots aquells que heu deixat comentaris al blog, a aquells que personalment m’heu dit que l’havíeu i a aquells que senzillament se l’han llegit, animant-me a seguir escrivint cada dia, cosa que no havia fet fins ara però que espero poder seguir fent durant una bona temporada.

Per l’altra banda, tantes visites han generat unes estadístiques força curioses, de les quals volia destacar algunes particularment interessants:

• Hi ha hagut visitants de Taiwan, Mèxic, Argentina, República Txeca i Eslovàquia, entre d’altres.
• Internet Explorer guanya per un ajustat 51,17% a Firefox, amb un 44,74%. Sentint-ho molt, els maqueros de Safari només sou un 4,09%!
• Windows sí que guanya per golejada amb un 86,55% davant Mac. Curiosament ningú ve des de Linux…
• Entre un 5% i un 6% dels visitants té una resolució de pantalla de 800×600 i una profunditat de colors de 16 bits (no sabia que encara s’utilitzés!)
• 28 persones encara utilitzen connexions de modem (o dialup). WTF?

I també és interessant veure com arribeu al blog. Més del 60% us coneixeu l’adreça, però un desmemoriat 9,06% busca el blog, i jo em pregunto com pot ser que algú arribi al meu blog buscant coses com “millors comptes d’estalvis“, “notes de tall agost 2006” o “veure dibuixos animats“. Si més no, curiós.

I un altre dia ja deixarem de fer-nos tant d’autobombo…