El Que No Volen Veure

Avui va de música. Suposo que els que em coneixereu us preguntàveu com és que no parlava del nou disc d’Andrés Calamaro, doncs bé, aquí està la resposta. Estava esperant rebre això:

Abans que res, moltíssimes, però que moltíssimes gràcies a la Míriam i a l’Anna, que coneixent-me, van fer cua (i llarga) per aconseguir aquesta còpia firmada de l’últim disc d’Andrés Calamaro, “La Lengua Popular”. De debò, gràcies, és un regal genial i la millor sorpresa que m’he endut des que he arribat aquí.

Quina enveja!!

Òbviament, no podia deixar passar la oportunitat de parlar del disc al blog, però valia la pena esperar al disc i escoltar-lo vàries vegades per a poder-ne dir gran cosa a part de que és del gran Andrés.

No puc estar més d’acord amb el David: és un gran disc. I punt. Calamaro retroba el rocker que s’amagava darrere els tangos i boleros de “El Cantante” i pren part de l’èpica amb que va fer “El Regreso”. Tanmateix, no ens trobem davant un disc com “Honestidad Brutal” o “Alta Suciedad”, discs que sí que van marcar un abans i un després en l’escena del Rock. Aquest és un gran disc de Rock i punt.

Tot i això, sorprenentment, l’Andrés no ha complert del tot la seva “amenaça” de tornar amb un disc extremadament folk i tot i brindar-nos algun que un altre bolero, el disc vessa rock pels quatre costats, ja sigui amb peces més dures com amb algunes balades. Potser desagradarà al públic argentí, més avesat al Calamaro tanguero, però de ben segur serà del gust del públic espanyol, acostumat al roquer argentí dels seus primers discs en solitari després de Los Rodríguez.

I parlant de balades, especial menció a “Carnaval de Brasil”, grandíssima cançó, mereixedora d’un single, que s’endu “5 minutos más (minibar)” de manera immerescuda segons el meu parer.

De ben segur que aquest disc sorprendrà a molts, ja sigui per bo o per dolent (en el meu cas, per bo), però, tal com reconeix a “La mitad del amor”, -parte de mí no cambió y a la vez ya no soy el viejo Andrés -. I que sigui per molts anys.

I un altre dia ja parlarem de perquè alguns creuen que els geeks no recomanem bona música…