Creative Commons
Fa poc la Irene es preguntava què era això de Creative Commons i com funcionava. Ja fa temps tenia pensat parlar sobre un tema que ella també comenta: RSS (també en relació a XML), així que ja tocava iniciar una sèrie de posts on parlem sobre aquestes eines i altres serveis que trobem en la tan anomenada Web 2.0.
Suposo que el que pot donar més de si és la llicència Creative Commons (àlies CC), sobretot ara que el tema de DRM i drets de copyright està tan en boga, així que aquesta sèrie la iniciarem per aquestes llicències.
Cal recordar que QUALSEVOL obra sobre QUALSEVOL format, està subjecte a drets d’autor pel simple fet d’haver estat creades per algú. És a dir, que si publiquem un text, com seria el cas d’un blog, aquest és, per defecte, propietat del seu autor. En aquest sentit, Creative Commons, lluny de voler restringir l’ús d’una obra, estipula unes pautes per a que el material publicat pugui ser lliurement distribuït sense caure en cap conflicte legal. Tot i això, Creative Commons no donarà la cara per a protegir la nostra obra, senzillament facilita un text legal en què amparar-nos.
Si prenem la meva llicència com a exemple, comprovarem que qualsevol fragment o la totalitat d’aquest blog es pot distribuir lliurement sempre i quan s’indiqui qui és l’autor original de l’obra, no es faci amb finalitats comercials i es distribueixi sota la mateixa llicència, sent aquest últim punt el que trobo més interessant.
Tanmateix, Creative Commons ofereix una gran versatilitat pel que fa a tipus de llicències, permetent a l’autor escollir el grau de llibertat en la distribució, des d’obra de domini públic fins a termes més restrictius.
L’obtenció d’aquestes llicències és gratuïta, tan sols requereix d’un petit registre de l’obra a la seva pàgina web, però malauradament, la seva situació legal a Espanya és força difosa i hi ha un gran buit legal en la seva aplicació (més aviat, un buit total, segons un jutge a qui vaig poder consultar).
I un altre dia ja parlarem de què cal fer quan un medi de comunicació “seriós” s’apropia de material sota llicència CC saltant-se-la “a la torera”…




“sou lliure de fer-ne obres derivades”
Aquest també trobo que és un punt important.