El Que No Volen Veure

Aprofitant l’inusual bon temps d’aquest cap de setmana hem aprofitat per fer una mica de turisme. Només cal apropar-se al centre històric de la ciutat per a descobrir el passat medieval d’Aachen, doncs vora el S. XIII va ser la residència de Carlemany.

Tot i això, avui encara no us parlaré del casc antic. Lousberg és un turó situat al nord d’Aachen, molt a la vora d’on visc, i ofereix passeigs tranquils al llarg de camins rodejats d’arbres i gespa, tot això amanit amb una bona vista sobre la ciutat i voltants (en un dia decent, és clar).
Molta gent aprofita els caps de setmana per a anar a passejar pels múltiples camins i si fa bon temps, fer una barbacoa al parc que es troba al cim. Allà també hi trobem una torre amb un cafè giratori al capdamunt (molt curiós).

Com a bona ciutat amb una llarga història, múltiples llegendes parlen sobre Aachen, i Lousberg no podia ser menys. És tot just a l’entrada al parc quan ens trobem l’escultura del dimoni i una pagesa que il·lustren la llegenda descrita a la placa inferior (en alemany, és clar).

A Aachen trobem una petita però bonica catedral la construcció de la qual, segons la llegenda, era massa costosa per a la població humil de la ciutat. És així que els habitants d’Aachen van demanar ajuda al dimoni per a poder-la construir (una versió arcaica dels crèdits hipotecaris, diguem). Tot i això, com qualsevol crèdit, aquest pacte tenia una contrapartida (ja sabem que el banc mai perdona): l’ànima de la primera persona que entrés a la catedral un cop acabada, pertanyeria al diable, donant-se així per pagat.

Tot i que pobres, a Aachen no en tenien un pèl de tontos. Van enllestir la catedral i van fer mutis al diable, que en descobrir que l’hi havien pres el pèl va amenaçar de soterrar la ciutat com a càstig. Va ser quan el diable carregava els sacs de terra per sepultar la ciutat quan la vella pagesa va aparèixer en escena.

Es veu que el diable havia fet tots els tràmits a distància i mai havia visitat Aachen, així que no sabia on queia exactament la ciutat. En trobar-se a la pagesa li preguntà si li podia indicar on parava Aachen i ella, que s’ensumava qui era aquell personatge (no tothom duu banyes… ejem! Malpensats!) li va assenyalar un punt que, òbviament, no era la ciutat en qüestió.

Així va ser com el diable, doblement enganyat, va abocar tots els sacs de terra que havien de sepultar la ciutat una mica més al nord, formant un turó. No cal ni que us digui de quin turó es tracta…

I un altre dia ja parlarem de com es fa el turista per Aachen…