Back in the USSR
Meravelles de la tècnica, durant dues setmanes he estat incomunicat (sense connexió, exagerats!) a Menorca i ara que me’n vaig als confins d’Europa tinc connexió a tot arreu.
Si bé els plans fins ara eren anar al Perú, vistes les tràgiques notícies de la setmana passada, es va imposar un canvi de plans per raons òbvies. Així que hem fet una escapada de dues setmanes als Països Bàltics. En aquest mateix instant em trobo a Estònia, exactament aquí havent deixat Letònia al darrere (bàsicament Riga, la capital).
Després de passar per Letònia queda clar el passat soviètic d’aquests països, que un cop dissolta la URSS es van convertir en aquest puzzle de repúbliques de noms estranys que ningú sap posar en un mapa (servidor inclòs). El més interessant de tot és veure com alguns se’n surten millor que d’altres. Si Letònia és un record de la Unió Soviètica vinguda a menys, Estònia s’està convertint en una república bastant moderna, però amb un to molt soviètic, encara. Com a detall interessant i que dóna què pensar és que estats com aquests, amb un milió escàs d’habitants gaudeixen de plena independència i pertanyen a la UE. Qui podria dir això de Catalunya…
L’altre detall d’especial menció és la frontera amb Rússia. La frontera europea amb Àfrica és una de les fronteres més radicals del món (si, si, enriu-te’n dels Estats Units), mentre que la frontera amb Rússia és… gairebé inexistent.
Al llac Peipsi es troben els confins de la Europa actual per l’est. A l’altra riba del llac es troba Rússia. Sí, unes aigües tranquil·les (i congelades a l’hivern) que es poden creuar fàcilment amb barca, o a peu, depenent de l’estació de l’any. Encara busco la policia fronterera d’Estònia.
PS: Per als interessats (que suposo que entre els lectors n’hi ha un munt) aquest llac és famós per la pesca en gel, així que ja esteu traient la pols de la canya de pescar o us quedareu sense lloc on fer-hi el forat!!
I un altre dia ja parlarem d’altres indrets…
