Perplex
He vist coses que no us creuríeu. Atacar naus en flames més enllà d’Orió. He vist Raigs-C brillar en la foscor vora la Porta de Tannhäuser…
Amb aquesta cita Blade-Runneriana reprenc un post que fa un parell de setmanes que volta pel meu cap (encara que això vagi en contra de les premises del bon blogger). I és que la meva perplexitat no em permet a menys.
Recentment s’ha donat un fenomen social-borreguil com és la preinscripció universitària i posterior matrícula, experiència traumàtica per a tants alumnes, que despavorits, recorren al Servei d’Informació de la Universitat per intentar resoldre els seus dubtes existencials.
Avís a navegants: Personalment estic relacionat amb un Servei d’Informació d’una Universitat Pública Coneguda (no direm quina, però a bon lector, poques paraules falten), així que la meva visió que ara us relato està completament esbiaixada (per si en dubtàveu).
Després d’un exhaustiu treball de camp i reflexió, intentant recordar la meva experiència, no puc més que arribar a les següents i decepcionants conclusions:
- Els estudiants que surten de Batxillerat passen olímpicament de la Universitat. Tot i saber que la matrícula es realitza al Juliol, esperen que la Universitat els tregui les castanyes del foc. Que cal anar un dia i una hora concreta a matricular-se? Ei! Jo estic de vacances, ja hi aniré quan em vagi bé o enviaré a mons pares, total, ni tan sols em van enviar un SMS per dir-m’ho! Total, només cal veure la baixa de la majoria de les notes de tall de les Universitats catalanes per fer-se’n una idea.
- El conjunt conegut com Pares i Mares (o Mares i Pares) d’alumnes en procés de matrícula Universitària mereixen una escultura al costat de la del Sr. Campillo al Campus Nord com a Sants Màrtirs d’un procés sovint estúpid i mal dissenyat que no els correspon a ells patir. Això no és més que una mostra del poc interès de l’alumnat, contraposat amb la ja històrica fal·lera dels progenitors per a que el fill cursi uns estudis universitaris (ja és veritat que les Orles fan molt bonic sobre la xemeneia del menjador)
- Per intentar resoldre algun dubte, primer cal saber quins dubtes es tenen. Preguntes tan ambigües com “Volia saber això de la matrícula” no tenen resposta coherent (si més no en temps polinòmic). Tanmateix potser es considera que disposem dels serveis del més enllà per poder indicar a algú quan s’ha de matricular en una facultat que ni tan sols sap quina és (amb l’únic indici de que és “allà on hi ha tants ordinadors”).
I si ja és ben veritat que sovint el període de matrícula pot ser complicat i mal dissenyat, MAI es podran respondre les demandes dels estudiants nous mentre aquests esperin que se’ls hi doni tot fet.
Ara és quan entro amb el tema que la Universitat no és un institut, que no només aprens del que se suposa t’ensenyen sinó que madures i aprens a espavilar-te (en alguns llocs més que en d’altres) i tota la pesca, i tot i que em direu que és un discurs massa aprofitat i banalitzat només us diré una cosa: és cert, i per sort, la Universitat ha de prendre aquest paper ara que les reformes educatives han convertit la majoria de l’estudiantat de secundària en un conjunt borreguil d’individus més o menys enagenats.
I un altre dia ja parlarem de l’individu que truca a mitjans d’Octubre per preguntar quin dia comencen les classes…
PS: Com algú bé apuntava temps ençà, tractar un conjunt de la societat sota les mateixes premisses és fals i injust (a part de demagog). El concepte de majoria és suficientment difús com per a que persones molt vàlides, amb empenta i inquietuds caiguin dins aquest sac, i és per això que no puc fer menys que disculpar-m’hi, malauradament, sou la minoria.
