Instant
-bona nit-
No hi va haver resposta, només una espera.
Un instant que retornava el tacte de la seva pell, que havia tingut tan a la vora poques hores abans, la mirada dels seus ulls, amagats darrere uns cabells mandrosos.
La seva respiració li duia l’olor que sempre li feia pensar en ella, fos on fos, aquella parcel·la del seu coll del qual tant li agradava apropiar-se’n.
Va sentir com retirava l’auricular de la seva orella.
-Clac.-
-Bona nit-
I un altre dia ja parlarem de si tenen futur aquests relats espontanis…
