Igualtat
Cal felicitar-nos per la notícia d’avui. Si, els uns als altres: S’aprova la llei de la Igualtat Efectiva entre Homes i Dones (o Dones i Homes) que equipara els seus drets com a treballadors/es i en general, en tot l’àmbit de la societat.
Tampoc cal que llancem cohets. Espanya no ha aprovat cap llei revolucionària. Senzillament ens hem adequat a les directives europees que fan referència a aquest àmbit.
El més sorprenent del cas és que s’ha aprovat amb el sí de tots els representants de la cambra excepte el PP que s’ha abstingut.
Com sempre, els actes del PP tenen la capacitat de fer-me fàstic. Tots sabem que representen un model de país que “és més proper a un altre tipus de règims polítics” i que ja ha passat a la història tot i que sembla que no els importaria tornar a viure’l. Moments en què la dona no tenia els mateixos drets socials que avui, en que Espanya era una, gran i lliure, les banderes duien àligues (vaja, aquest dissabte se’n van veure algunes) i eres un criminal pel sol fet de ser català i estar orgullós de ser-ho (uhmm… m’estalvio els paral·lelismes).
I personalment, els motius que al·leguen per abstenir-se no em valen com a excusa però pel que es veu aquí tot s’hi val.
I un altre dia ja parlarem d’alguna cosa que no em faci fàstic…
