El Que No Volen Veure

Spam és una paraula d’origen anglès que s’usa actualment per a definir els correus electrònics no desitjats. Aquesta setmana, al programa “Caçador de paraules” van parlar del seu origen. Ja feia temps que volia parlar-ne, així que més val tard que mai.

SPAM és la marca comercial d’un producte molt conegut a Anglaterra com és la carn de porc enllaunada. Tanmateix, no seré jo qui us parli d’aquest producte (vejeu Wikipedia), doncs si bé aquests correus electrònics prenen el nom d’aquest producte és per una altra raó.

Molts de vosaltres coneixereu els Monty Pithon i el seu programa de televisió dels anys 70 Monty Pithon Flying Circus que va emetre el canal 33 durant bastant temps. Doncs bé, l’any 1970, el seu humor anglès i surrealista va parir un sketch memorable [YouTube, 3’ 55’’, després de l’sketch de les flors]

Sobren els comentaris, es repeteix la paraula SPAM fins a la sacietat, hi ha plats al menú que NOMÉS són SPAM, els vikings no paren de cantar-la i si us hi fixeu, els crèdits tenen SPAM per tot arreu (fins i tot al nom del canal de televisió al final dels crèdits). Si voleu llegir el menú (que és impagable) el teniu aquí. Personalment em quedo amb l’espontani que entra amb un diccionari i li diu obscenitats a la cambrera.

No és d’estranyar que anys després, quan es volgués definir a aquest correu tan emprenyador i que apareix per tot arreu i en tot moment s’utilitzés aquesta paraula, arrel d’aquest sketch. Vés per on, Monty Pithon van ser els culpables que avui en dia aquesta paraula s’accepti mundialment per definir aquest correu.

I un altre dia ja parlarem de cultura…

Als amants de la música… una delícia per a perdre el temps:

U2-”Window in the skies”

S’obre la veda de la busca i captura de les figures que hi apareixen(premi per a qui descobreixi en quin moment surt James Brown, pista: no surt sencer). Ja us aviso que no sereu els únics en estar buscant artistes, a internet ja hi ha un munt de blogs que en parlen.

Gràcies al David per el vídeo i des d’aquí molts records al David i a l’Eduard (que sé que em llegiu) abans que marxeu d’Erasmus (em deixareu aquí solet al final!!).

I un altre dia ja parlarem de cultura musical…