Honor
Avui és Sant Crispinià,
qui sobrevisqui avui, i torni indemne a casa
s’alçarà de puntetes quan es parli d’aquest dia,
i el nom de Sant Crispinià el farà sentir gran.
Qui sobrevisqui avui i arribi a vell,
cada any en aquest dia convidarà els veïns
i els dirà: “Demà és Sant Crispinià”
i es pujarà les mànigues i mostrarà les seves cicatrius
dient: “Vaig ser ferit el dia de Sant Crispinià”.
Els vells obliden, però per més que ell ho hagi oblidat tot,
sempre es recordarà del que va fer aquell dia
amb més esclat del compte. I aleshores els nostres noms
als seus llavis seran familiars com els mots casolans:
Enric, el Rei, Bedford i Exeter, Warwick i Talbot, Salisbury i Gloucester,
tots serem recordats entre copes espumejants,
i els homes bons ho explicaran als seus infants
i Sant Crispí i Sant Crispinià no passaran
- des d’ara fins al dia que s’acabi el món -
sense que tots nosaltres no hi siguem recordats.
Nosaltres poc, feliços poc, nosaltres colla de germans,
perquè els que avui vessin la seva sang amb mi
seran els meus germans. Qui sigui baix de rang
serà, des d’aquell dia, alçat a la noblesa.
Molts cavallers anglesos que s’han quedat al llit
maleiran el fet de no trobar-se aquí
i trobaran vulgar el seu rang quan escoltin
algú que hagi lluitat el dia de Sant Crispinià.
I en versió original:
This day is called the feast of Crispian:
He that outlives this day, and comes safe home,
Will stand a tip-toe when the day is named,
And rouse him at the name of Crispian.
He that shall live this day, and see old age,
Will yearly on the vigil feast his neighbours,
And say ‘To-morrow is Saint Crispian:’
Then will he strip his sleeve and show his scars.
And say ‘These wounds I had on Crispin’s day.’
Old men forget: yet all shall be forgot,
But he’ll remember with advantages
What feats he did that day: then shall our names.
Familiar in his mouth as household words
Harry the king, Bedford and Exeter,
Warwick and Talbot, Salisbury and Gloucester,
Be in their flowing cups freshly remember’d.
This story shall the good man teach his son;
And Crispin Crispian shall ne’er go by,
From this day to the ending of the world,
But we in it shall be remember’d;
We few, we happy few, we band of brothers;
For he to-day that sheds his blood with me
Shall be my brother; be he ne’er so vile,
This day shall gentle his condition:
And gentlemen in England now a-bed
Shall think themselves accursed they were not here,
And hold their manhoods cheap whiles any speaks
That fought with us upon Saint Crispin’s day.
W. Shakespeare
Henry V, Acte 4t, Escena 3a
PS: Sant Crispinià, o Sant Crispí, és el 25 d’octubre. Aquest fragment en concret commemora la Batalla d’Agincourt el dia de Sant Crispí de 1415.
