El decàleg de l’estudiant de la UPC
Si, si, com sempre, fa molt que no postejo res, però sembla resultar que com que sempre vaig de cul només escric quan alguna cosa em treu de polleguera.
Sí, aquest post està escrit en calent, però no és fruit d’un pensament fugaç sinó que en els cinc (camí de sis) anys que porto de carrera (Telecomunicacions), cada dia sóc més conscient de què va la UPC i no és el primer cop que n’escric aquí.
Així doncs, aquí va el decàleg de l’estudiant de la UPC:
1.- Al telenotícies sempre surten projectes de la UPC.
Ara ja saps en què es destinen els diners que s’haurien d’invertir en docència.
(Per l’amor de Déu, encara em pregunto com pot ser que la UPC tingui tan de renom. No entraré a donar exemples perquè no acabaríem mai)
2.- Estem formant els futurs líders de la societat, diuen.
A base de pals
(ens estan aguditzant l’instint de supervivència pel que sembla)
3.- Aprens o aproves?
A la UPC no hi anem a aprendre. Anem a aprovar els exàmens i aconseguir un títol
(com bonament es pugui).
4.- A la tercera no va la vençuda. Ni a la segona.
Això de segones convocatòries no és rendible
(Ho és més fer pagar penalització per cada cop que repeteixes, que no són poques vegades)
5.- Una assignatura no és ni fàcil ni difícil.
Tot depèn del professor que et posi el parcial.
(O una altra versió de la ruleta russa. Qui deia que als telecos no ens molaven les emocions fortes?)
6.- No tindràs mai la raó.
Ni l’examen.
(Només el veuràs quan el facis… oblida’t de revisions)
7.- Si tens esperit revolucionari aquí se t’ha girat feina.
La DAT sempre és oberta per a escoltar-te, que et responguin ja és una altra cosa.
(Els coneixeràs perquè són els que van tan ben vestits quan vénen les empreses al campus)
8.- Reconeixement de crèdits = €€€.
Tot té un preu, i no precisament barat.
(I la cara de tonto quan pagues de nou per una cosa que ja has pagat abans…)
9.- Disfruta de les ALE’s.
No serà per la nota, perquè no compta a l’expedient.
(És millor dedicar-te a tocar el fagot i que et reconeguin 20 crèdits, pagant, és clar)
10.- Nadal… temps per estar en família… i entre llibres.
Sorpresa! Els reis t’han dut un examen pel 8 de Gener!
(això sí, ple d’esperit nadalenc)
I per què em matriculo? Doncs per disfrutar de l’odissea d’anar expressament a la universitat quan et convoquen per a matricular-te, haver d’esperar la hora de retard habitual, esperar 45 minuts a que el servidor de matrícula torni en si, no trobar plaça perquè el que anava després teu se t’ha avançat i pagar 43€ per l’experiència. (Però com dirien, “ser alumne de la UPC: no té preu”).
I un altre dia ja parlarem del senyor Jose Luis Melus …
