El Que No Volen Veure

D’acord, d’acord, ja fa temps que no hi postejo i la veritat és que fa dies que volia fer-ho, encara que fos per parlar de les eleccions, dels possibles o impossibles pactes que s’han succeït (algunes vegades la realitat supera la política-ficció) o fins i tot de com pinta el panorama per la propera legislatura (no m’atreviria a dir quatre anys).

Però ahir em va caure a les mans un correu que corre per internet i extret de www.busot.ca i que en comptes de reenviar-lo (odio les cadenes i coses similars) us el postejo aquí.

La realitat és que més de 90.000 persones han votat a un partit (el “partido de los Ciudadanos”) que ha portat el neo-feixisme al parlament de la mà d’un bufó ranci.

Si bé tothom és lliure de votar a qui vulgui, també som lliures de saber què s’amaga darrere aquests titelles amb ganes de donar la nota:

El dirigent de Ciudadanos, que va dir que Catalunya ‘em sua la polla’, va ser expedientat per assetjar sexualment a alumnes de l’Autònoma.

Els dirigents de Ciudadanos de Catalunya són un grapat de freaks. No descobrim la sopa d’all. dissabte estaven d’allò més exultants després d’haver omplert fins dalt el Palau de la Música. Segons confessava un dirigent ciutadà a alungs periodistes presents, van triar fer l’acte al Palau a proposta d’Albert Boadella perquè ‘és un temple del nacionalisme català’. Per ‘tocar els collons als pujolistes i als d’Esquerra’, va dir textualment. Quin nivell. Boadella, per cert, no va ser present a l’acte i va despatxar la seva absència enviant una salutació escrita que va resultar ser la mateixa que va llegir en la presentació de Ciudadanos al teatre Tívoli al mes de març. Quin farsant, quin dropo.

Però el bo i millor van ser les intervencions de la cúpula del partit lerrouxista i els seus líders espirituals. d’entre elles va destacar la d’Ivan Tubau que, en un clar intent de cridar l’atenció, va repetir les paraues de Pepe Rubianes a TV3. Tots els busotaires recordaran que en ple debat de l’Estatut i davant l’ofensiva del front mediàtic del PP, Rubianes, a preguntes de què li semblava la unitat d’Espanya va respondre que li ’suava la polla’. Tubau, el molt notes, va repetir aquestes afirmacions de l’actor canviant Espanya per Catalunya. L’única diferència: Rubianes i Albert Om van haver d’anar a judici i a Tubau li sortirà gratis. Així és l’oasi català.

El ciutadà tubau és un personatge amb un currículum ben peculiar. Va començar vinculat al cine porno escrivint guions i dirigint algun curt d’aquest gènere. Anys més tard va aconseguir plaça de professor de redacció periodística de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) on avui és catedràtic de periodisme cultural i alhora articulista de El Mundo, entre altres.

A tots els sidrals d’exaltació espanyolista que hi han hagut els darrers anys a la universtitat hi ha estat present encarat-se violentament amb estudiants que protestaven per la presència de Vidal-Quadras i Jon Juaristi a la UB (desembre de 1999) o Fernando Savater i Goztone Mora (2003) també a la Central.

Però Tubau, a més del seu caràcter violent i exaltat, és conegut a la seva universitat pels capítols d’assetjament sexual a alumnes que ha protagonitzat. Un dels més sonats va succeir el 1993 quan a mitja classe de redacció periodística va callar en sec i es va quedar mirant una alumna tot dient-li en veu alta ‘no puedo concentrarme viendo tu cara porque tienes pinta de chuparla tan bien…’. Els alumnes presents en aquella aula ho recorden molt bé. D’aquella promoció n’han sortit coneguts periodistes de TV3, caps de premsa o redactors de diaris que no obliden aquella escena tan desagradable. La vexació de Tubau es va saldar amb un expedient que finalment no el va arribar a inhabilitar. Per això potser va continuar tirant la canya de manera vil a diverses alumnes, fet que va motivar altres expedients tot i que cap alumna va atrevir-se a portar-lo a la justícia ordinària i, tot plegat, també li ha sortit gratis.

Així són els líders de Ciudadanos. No ens estranya doncs que a Tubau, de tan calent que va, li suï la polla. Quin pocavergonya.

Sobren els comentaris, però si encara us queden ganes de saber més sobre en Tubau, trobareu un bon anàlisi aquí.

I un altre dia ja parlarem de què hem fet els catalans per mèreixer un xarnego com a president…

L’autor del blog (o sia, jo) subscriu TOTES les opinions exposades en el text (sinó seria de tontos publicar-lo…).

Edit1: Artices i opinions extrets de Busot i Racó Català.