A això hi jugaven quan anaven a pàrvuls
Lamentable situació que es dóna al congrés d’un país “democràtic” quan un diputat no pot exercir el seu dret a la lliure expressió. Un diputat! Se suposa que és una persona que representa la veu de milers de persones!
Qui es cregui amb el dret de no permetre la paraula a tanta gent és que o té una actitud pueril o senzillament té fums de dictador. I els congressistes i diputats del PP ens han demostrat aquesta setmana que ténen força de totes dues qualitats.
No farem comentaris sobre el show que van muntar els populars a l’Assamblea de Madrid, on van interrompre la sessió “emmanillats” amb manilles de joguina davant la passivitat de la presidenta de la cambra (que vés per on també és Popular). Deixant de banda el to infantil de la protesta (per la detenció “il·legal” d’activistes del PP després de l’agressió a un ministre), m’agradaria entendre perquè coi el PP, o qualsevol partit, hauria de muntar un show com aquest en una cambra en la qual té majoria absoluta. Sent fins i tot la presidenta del PP, actes com aquest no els ajuden gaire a mantenir un to polític acceptable. Potser (i em podràs dir innocent) és que no els interessa.
El que he trobat més denigrant és l’actuació d’un tal Vicente Martínez Pujalte, que combina amb força gràcia les maneres infantils amb els aires dictatorials. No només es veu amb cor d’insultar i no permetre (juntament amb tot l’elenc Popular) la veu a algú que representa milers de ciutadans sinó que a més a més, després de ser expulsat del ple, se’n va amb to burleta i provocant a la mesa. Qui s’ha cregut que és? No hi haurà cap sanció per a aquest energúmen?
Jo, el mínim que li exigiria són unes disculpes públiques a tota la nació. Lluny d’això, l’endemà es reafirmava en la seva postura als diaris.
Quin tipus de polítics permetem que entrin als òrgans de govern? Com es poden permetre aquests insults? No entraré a valorar què penso de la manera de fer política al país veí perquè trobo lleig deixar anar insults gruixuts en el blog però qualsevol que em conegui sap que detesto profundament aquesta classe política (en termes d’actitud i no de color).
I un altre dia ja parlarem de si veritablement vivim en democràcia…
Et preguntes sobre la democràcia… A vegades em pregunto si la democràcia realment existeix o el seu concepte és una fal·làcia.
Una vegada em van dir “cada país té el govern [aplica-hi ‘els polítics’ si t’hi agrada més] que es mereix”. Nota per a la reflexió.
Una abraçada!