El Que No Volen Veure

Hi ha paraules que tenen connotacions que sovint no són justificades. Sempre ens entristeix dir Adéu, la paraula pacte ens sona a perdre, negociació és sinònim d’un estira i arronsa truculent i conflicte ens evoca a violència o guerra.

Avui, a quarts d’una, ETA ha anunciat el seu adéu a les armes, posant fi permanentment a les seves activitats. Estranya situació, doncs a pocs ens sabrà greu dir adéu a aquesta situació (o això espero).

És estrany també pensar que a fi de comptes, pactar o negociar per aconseguir l’abandó de les armes no és ni perdre ni entrar en cap estira i arronsa amb trampa ja que s’hi té molt a guanyar, i avui s’ha donat un pas més cap a aquest objectiu, que és la Pau.

Exceptuant aquells que no veuen el que tenen més enllà del nas (AVT i PP per si no s’hi veien reflectits), avui hem rebut una nova lliçó, i és que el “no” tàcit i la oposició frontal a qualsevol postura diferent a la nostra ens duu a un enfrontament (i no conflicte) que es va agreujant si no s’adopten mesures com el pacte o la negociació (si, aquelles paraules tan lletges que recordàvem al principi).

Entrem en una nova etapa (i em perdonareu la llicència de ser tan optimista) en què les armes no tenen més cabuda al país basc ni a qualsevol lloc de l’estat espanyol. Això no resol automàticament el conflicte que es produeix allà. Tant Catalunya com Euskadi, com a nacions oprimides i vexades, es troben en un conflicte profund que no para d’aflorar.

Ara és moment de convertir la paraula conflicte en alguna cosa positiva i treure’n una actitud constructiva, així que senyors polítics, toca arremangar-nos les mànigues i oblidar-nos de l’altre tipus de violència (la social, generada pels propis polítics i gent amb ganes de crispar) o auguro poca vida a aquesta nova oportunitat que ens ha estat brindada.

I un altre dia… un altre dia ja buscarem un afegitó més oportú, i és que amb temes com aquests no podem dir “Un altre dia ja parlarem de coses serioses…”