http://www.elquenovolenveure.com/2006/01/01/valors-conviccions-voluntat/ i un altre dia ja parlarem de coses serioses... Sat, 19 May 2012 14:16:21 +0000 http://wordpress.org/?v=2.2.1 http://www.elquenovolenveure.com/2006/01/01/valors-conviccions-voluntat/#comment-33 Carboncle Groc Sat, 07 Jan 2006 19:17:00 +0000 http://www.elquenovolenveure.com/2006/01/01/valors-conviccions-voluntat/#comment-33 Per altra banda, he de dir que tampoc em va agradar "1984" de G. Orwell, per massa depriment. Si tots assumim el "doble-pensar" serà realment lamentable. Per altra banda, he de dir que tampoc em va agradar “1984″ de G. Orwell, per massa depriment. Si tots assumim el “doble-pensar” serà realment lamentable.

]]> http://www.elquenovolenveure.com/2006/01/01/valors-conviccions-voluntat/#comment-32 Carboncle Groc Sat, 07 Jan 2006 19:13:00 +0000 http://www.elquenovolenveure.com/2006/01/01/valors-conviccions-voluntat/#comment-32 Buff, quin pessimisme més exagerat!<br/>Et plantejo unes altres visions, a veure si compensem una mica el tema...<br/><b>Festes de Nadal</b><br/>No ets l'únic que critica les festes de Nadal, i hi ha qui diu amb prou raó que estan carregades d'alegria i altruïsme forçats (la qual cosa sembla que fa que sigui una de les èpoques amb més depressions de l'any). És cert que per aquelles famílies amb alguna tristesa es fa encara més dur passar aquests dies sense la persona que manca a casa, passant una situació difícil o per qualsevol altre motiu. Tanmateix crec que el consumisme i els formalismes no ho són tot, i que la felicitat del retrobament amb els teus, de canviar obsequis o esperar un nou any millor són sentiments que realment té la gent i que gaudeix tenint-los. Això sí, cal saber separar la frenètica activitat comercial en la que a vegades sembla que vegades es vulgui reduir el Nadal d'allò que realment s'hauria de valorar: el que tu tan critiques. Recomano la lectura/visió de "Un conte de Nadal" de Dickens. I passo al punt 2.<br/><b>Els valors nadalencs i la gent</b><br/>Veure la humanitat com una massa desagraïda, egoista i perdudament malvada tampoc em sembla que sigui un visió massa encertada. Les ganes de canviar el món trobo que haurien de ser benvingudes en qualsevol moment, i que no perquè es vagin difuminant amb el temps deixen de tenir menys valor quan encara són vigents. Sí que crec que s'han de tenir les idees clares i no fer propòsits que, en el fons, se sap que no es podran complir, i menys pel simple fet que "toqui" o "quedi bé" en un cert periode de l'any. Si es té voluntat d'impulsar iniciatives no es pot acusar d'hipocresia, sempre que aquesta voluntat sigui real i el compromís individual ferm. Potser sí que provoca cert desànim veure els pocs fruits que donen tants bons propòsits a inici d'any i que hi hagi algú que canvii la seva postura un cop han passat les festes. Malgrat tot, hi ha gent (n'hi ha) que actua segons la seva conciència i intenta canviar, amb el seu gra de sorra, el món en el que viu perquè tots visquem en un lloc millor, amb més valors i més enteniment social. Aquesta gent és la que dóna arguments per l'optimisme. Buff, quin pessimisme més exagerat!
Et plantejo unes altres visions, a veure si compensem una mica el tema…
Festes de Nadal
No ets l’únic que critica les festes de Nadal, i hi ha qui diu amb prou raó que estan carregades d’alegria i altruïsme forçats (la qual cosa sembla que fa que sigui una de les èpoques amb més depressions de l’any). És cert que per aquelles famílies amb alguna tristesa es fa encara més dur passar aquests dies sense la persona que manca a casa, passant una situació difícil o per qualsevol altre motiu. Tanmateix crec que el consumisme i els formalismes no ho són tot, i que la felicitat del retrobament amb els teus, de canviar obsequis o esperar un nou any millor són sentiments que realment té la gent i que gaudeix tenint-los. Això sí, cal saber separar la frenètica activitat comercial en la que a vegades sembla que vegades es vulgui reduir el Nadal d’allò que realment s’hauria de valorar: el que tu tan critiques. Recomano la lectura/visió de “Un conte de Nadal” de Dickens. I passo al punt 2.
Els valors nadalencs i la gent
Veure la humanitat com una massa desagraïda, egoista i perdudament malvada tampoc em sembla que sigui un visió massa encertada. Les ganes de canviar el món trobo que haurien de ser benvingudes en qualsevol moment, i que no perquè es vagin difuminant amb el temps deixen de tenir menys valor quan encara són vigents. Sí que crec que s’han de tenir les idees clares i no fer propòsits que, en el fons, se sap que no es podran complir, i menys pel simple fet que “toqui” o “quedi bé” en un cert periode de l’any. Si es té voluntat d’impulsar iniciatives no es pot acusar d’hipocresia, sempre que aquesta voluntat sigui real i el compromís individual ferm. Potser sí que provoca cert desànim veure els pocs fruits que donen tants bons propòsits a inici d’any i que hi hagi algú que canvii la seva postura un cop han passat les festes. Malgrat tot, hi ha gent (n’hi ha) que actua segons la seva conciència i intenta canviar, amb el seu gra de sorra, el món en el que viu perquè tots visquem en un lloc millor, amb més valors i més enteniment social. Aquesta gent és la que dóna arguments per l’optimisme.

]]>