Valors, conviccions, voluntat …
Any nou, vida nova, i tants bons propòsits que tots ens fem per cap d’any, d’acord, hauria de començar aquest post amb un feliç any nou seguit de molts signes d’admiració, però tot i que us el desitjo a tots i cadascú ja em deixareu que sigui així d’escèptic.
Ganes de canviar el món, conviccions que ens regeixen, voluntat de fer tot el possible per a que tot sigui millor i perquè no, uns valors i uns ideals pels que seguir treballant. Segur que Nadal ve carregat de bona voluntat… i hipocresia. Quan al març, o a qualsevol època de l’any et trepitgen i t’estampen contra la paret penses què coi ha passat amb els teus valors, conviccions i voluntat de canviar-ho tot a millor que suposadament comparties amb tothom.
Què ha de fer un idealista durant tot l’any? O sense anar més lluny, algú que dóna el seu temps de manera altruïsta, altrament dit voluntariat (paraula provinent de voluntat, voluntat de canviar el món) durant l’any? Aquest està condemnat a fer el que fan els demés només per Nadal, l’hipòcrita. Potser estem passats de moda, els valors, els ideals, la voluntat de canviar les coses només tornen per Nadal, i en canvi, durant l’any hem de fer veure que això no va amb nosaltres si no es vol rebre més d’un moc.
No seré jo qui digui quina és la postura més fàcil i tampoc seré qui assenyali quin és el destí al qual ens duu aquesta situació. Posats a preferir, prefereixo sentir-me malament un mes que la resta de tot l’any i a no ser que algú tingui vocació de màrtir optarà pel mateix camí.
Bé, potser ara sí que és el moment de desitjar-vos un feliç any nou… i una pròspera hipocresia.
I algun dia ja parlarem de les raons per a no ser hipòcrita.
Buff, quin pessimisme més exagerat!
Et plantejo unes altres visions, a veure si compensem una mica el tema…
Festes de Nadal
No ets l’únic que critica les festes de Nadal, i hi ha qui diu amb prou raó que estan carregades d’alegria i altruïsme forçats (la qual cosa sembla que fa que sigui una de les èpoques amb més depressions de l’any). És cert que per aquelles famílies amb alguna tristesa es fa encara més dur passar aquests dies sense la persona que manca a casa, passant una situació difícil o per qualsevol altre motiu. Tanmateix crec que el consumisme i els formalismes no ho són tot, i que la felicitat del retrobament amb els teus, de canviar obsequis o esperar un nou any millor són sentiments que realment té la gent i que gaudeix tenint-los. Això sí, cal saber separar la frenètica activitat comercial en la que a vegades sembla que vegades es vulgui reduir el Nadal d’allò que realment s’hauria de valorar: el que tu tan critiques. Recomano la lectura/visió de “Un conte de Nadal” de Dickens. I passo al punt 2.
Els valors nadalencs i la gent
Veure la humanitat com una massa desagraïda, egoista i perdudament malvada tampoc em sembla que sigui un visió massa encertada. Les ganes de canviar el món trobo que haurien de ser benvingudes en qualsevol moment, i que no perquè es vagin difuminant amb el temps deixen de tenir menys valor quan encara són vigents. Sí que crec que s’han de tenir les idees clares i no fer propòsits que, en el fons, se sap que no es podran complir, i menys pel simple fet que “toqui” o “quedi bé” en un cert periode de l’any. Si es té voluntat d’impulsar iniciatives no es pot acusar d’hipocresia, sempre que aquesta voluntat sigui real i el compromís individual ferm. Potser sí que provoca cert desànim veure els pocs fruits que donen tants bons propòsits a inici d’any i que hi hagi algú que canvii la seva postura un cop han passat les festes. Malgrat tot, hi ha gent (n’hi ha) que actua segons la seva conciència i intenta canviar, amb el seu gra de sorra, el món en el que viu perquè tots visquem en un lloc millor, amb més valors i més enteniment social. Aquesta gent és la que dóna arguments per l’optimisme.