El Que No Volen Veure

Widge..què?¿

Potser una de les meves facetes que no he explotat al blog és la meva vessant tecnològica, que em fa desmuntar i tornar a muntar qualsevol cosa quan em pica la curiositat saber com coi funciona.

I darrerament, les meves víctimes han estat els “widgets”, petites aplicacions que s’incrusten a l’escriptori (tant de Mac com de Windows) i que permeten realitzar tasques des del mateix escriptori i/o automatitzar feines que repetim sovint.

Explicar així què és un widget és complicat i no seré jo qui ho expliqui. Els desenvolupadors, ara associats amb Yahoo!, ho expliquen molt millor que jo aquí. (ja em perdonareu, però tot i que ho expliquen molt bé, ho fan en anglès).

Hi ha widgets que trobo molt útils, calendaris, previsions del temps, indicadors de bateria (per al portàtil), i el que darrerament em portava de cap, un widget que permet usar l’iTunes (el reproductor/arxivador d’mp3 d’Apple) des de l’escriptori.

De fet no només n’hi ha un, només cal que busqueu a la galeria de widgets i en trobareu un munt, però el que em mosquejava és que cap m’acabava de fer el pes, així que què millor que fer-me’n un?¿

Després de perdre hores i hores desxifrant el codi xml i javascript d’aquestes coses i desfigurar el que fins ara era el que més m’agradava, aquí tenim el WoLfTunes v1.0. No és res nou (el disseny és basat en un altre widget, anomenat “JasmineTunes”) però compleix el que jo espero d’un widget (petit, poc obtrusiu, bon ús de les transparències) i té les funcionalitats que busco en una aplicació d’aquest tipus.

Així doncs, us invito a tots a que proveu els widgets i que els usuaris d’iTunes s’animin a provar el WoLfTunes.

Descarregar WoLfTunes

PS: L’autor no es fa responsable de cap conseqüència que es pugui derivar de l’execució del fitxer. “Use at your own risk”, que diuen els anglesos.

I un altre dia ja parlarem de què més podria fer en el meu temps lliure…

Any nou, vida nova, i tants bons propòsits que tots ens fem per cap d’any, d’acord, hauria de començar aquest post amb un feliç any nou seguit de molts signes d’admiració, però tot i que us el desitjo a tots i cadascú ja em deixareu que sigui així d’escèptic.

Ganes de canviar el món, conviccions que ens regeixen, voluntat de fer tot el possible per a que tot sigui millor i perquè no, uns valors i uns ideals pels que seguir treballant. Segur que Nadal ve carregat de bona voluntat… i hipocresia. Quan al març, o a qualsevol època de l’any et trepitgen i t’estampen contra la paret penses què coi ha passat amb els teus valors, conviccions i voluntat de canviar-ho tot a millor que suposadament comparties amb tothom.

Què ha de fer un idealista durant tot l’any? O sense anar més lluny, algú que dóna el seu temps de manera altruïsta, altrament dit voluntariat (paraula provinent de voluntat, voluntat de canviar el món) durant l’any? Aquest està condemnat a fer el que fan els demés només per Nadal, l’hipòcrita. Potser estem passats de moda, els valors, els ideals, la voluntat de canviar les coses només tornen per Nadal, i en canvi, durant l’any hem de fer veure que això no va amb nosaltres si no es vol rebre més d’un moc.

No seré jo qui digui quina és la postura més fàcil i tampoc seré qui assenyali quin és el destí al qual ens duu aquesta situació. Posats a preferir, prefereixo sentir-me malament un mes que la resta de tot l’any i a no ser que algú tingui vocació de màrtir optarà pel mateix camí.

Bé, potser ara sí que és el moment de desitjar-vos un feliç any nou… i una pròspera hipocresia.

I algun dia ja parlarem de les raons per a no ser hipòcrita.