Boicotejable
Un altre post sense foto. Sembla que quan hi ha quelcom que m’emprenya no tinc la capacitat/ganes de currar-me una foto pel blog.
Avui hem arribat al súmum dels absurds tot llegint el diari. Resulta que un inofensiu i venerable home de 74 anys ha estat detingut en anar a renovar el seu DNI. El fet és que estava en busca i captura des de feia temps. El més estrany del cas és que es tracta d’una personalitat pública, arrelada a la cultura i la societat catalana, com és en Lluís Maria Xirinacs, algú que com pocs ha alçat la veu per fer-se sentir i fer sentir un poble. I doncs, no és pas un fugitiu, i sent conegut com és, perquè no l’han anat a buscar si estava en busca i captura? (I no pas per cap crim, sinó per les opinions expressades en una xerrada). Deixant de banda que es tracta d’una personalitat pública i d’envergadura cultural, trobo que la situació no deixa de ser surrealista, per no dir patètica.
D’altra banda, apuntant-me al carro del boicot i dels boicotejadors, anuncio que des de fa poc, aquest blog i jo com a persona ens hem declarat com a boicotejables per a qui li interessi. La iniciativa surt des de www.boicatejam.org on es dóna la oportunitat a persones, empreses i pàgines web per a proclamar-se boicotejables ja que promouen la cultura catalana i/o reneguen dels atacs del nacionalisme/imperialisme espanyol.
Personalment, trobo un contrasentit que els nacionalistes espanyols siguin qui promouen el boicot ja que amb aquesta iniciativa no fan més incentivar el separatisme nacional que ells tan rebutgen. Si el que busquen és el divorci econòmic entre Catalunya i Espanya, doncs que no posin tantes trabes a la creació d’una entitat tributària catalana.
Des d’aquí us animo a donar-los un cop de mà en aquest aïllament comercial; al teu cistell només productes catalans, i si són estrangers, millor dels pirineus en amunt! Si Catalunya és un dels motors econòmics d’Espanya, és on es fan més transaccions i s’inverteix més, perquè invertir en productes espanyols? Perquè no fer-los veure que el seu boicot són rebequeries de nen petit, i fer-los prendre consciència que aquí qui talla el bacallà a nivell econòmic podem ser nosaltres?
I si a algú no li agrada, que em boicotegi (estaré encantat de facilitar la informació que calgui, només cal que m’envieu un correu).
I un altre dia ja parlarem de l’Estatut…
Per fer el contra-boicot la cosa està fàcil fàcil. Els mateixos boicotejadors ens ho faciliten. Quanta ironia, no? A boicotejam.org, mira a la “bibliografia” o “biblioteca” no recordo com en diuen. Allà hi ha documents interessants pel boicot, entre els quals hi ha una llista de productes boicotejables. Cadascú que agafi la columna que li sembli i que la utilitzi com li sembli. Ja que a l’altra banda de l’ebre poden permetre’s invertir el temps en aquestes llistes, doncs podem aprofitar el seu esforç no? Tècnicament se’n diu >”free-riding” (o sigui, fer el gorres quan un altre ja ha fet la feina… vaja, el que fan la resta d’autonomies amb les concessions que aconseguim amb sang, suor, llàgrimies… i boicots).