El Que No Volen Veure

Un altre post sense foto. Sembla que quan hi ha quelcom que m’emprenya no tinc la capacitat/ganes de currar-me una foto pel blog.

Avui hem arribat al súmum dels absurds tot llegint el diari. Resulta que un inofensiu i venerable home de 74 anys ha estat detingut en anar a renovar el seu DNI. El fet és que estava en busca i captura des de feia temps. El més estrany del cas és que es tracta d’una personalitat pública, arrelada a la cultura i la societat catalana, com és en Lluís Maria Xirinacs, algú que com pocs ha alçat la veu per fer-se sentir i fer sentir un poble. I doncs, no és pas un fugitiu, i sent conegut com és, perquè no l’han anat a buscar si estava en busca i captura? (I no pas per cap crim, sinó per les opinions expressades en una xerrada). Deixant de banda que es tracta d’una personalitat pública i d’envergadura cultural, trobo que la situació no deixa de ser surrealista, per no dir patètica.

D’altra banda, apuntant-me al carro del boicot i dels boicotejadors, anuncio que des de fa poc, aquest blog i jo com a persona ens hem declarat com a boicotejables per a qui li interessi. La iniciativa surt des de www.boicatejam.org on es dóna la oportunitat a persones, empreses i pàgines web per a proclamar-se boicotejables ja que promouen la cultura catalana i/o reneguen dels atacs del nacionalisme/imperialisme espanyol.

Personalment, trobo un contrasentit que els nacionalistes espanyols siguin qui promouen el boicot ja que amb aquesta iniciativa no fan més incentivar el separatisme nacional que ells tan rebutgen. Si el que busquen és el divorci econòmic entre Catalunya i Espanya, doncs que no posin tantes trabes a la creació d’una entitat tributària catalana.

Des d’aquí us animo a donar-los un cop de mà en aquest aïllament comercial; al teu cistell només productes catalans, i si són estrangers, millor dels pirineus en amunt! Si Catalunya és un dels motors econòmics d’Espanya, és on es fan més transaccions i s’inverteix més, perquè invertir en productes espanyols? Perquè no fer-los veure que el seu boicot són rebequeries de nen petit, i fer-los prendre consciència que aquí qui talla el bacallà a nivell econòmic podem ser nosaltres?

I si a algú no li agrada, que em boicotegi (estaré encantat de facilitar la informació que calgui, només cal que m’envieu un correu).

I un altre dia ja parlarem de l’Estatut…

Avui no hi ha foto, és el que passa quan porto dies rumiant, tot emprenyat, com explicar què em ronda pel cap sense fer-me molts embolics (no sempre s’aconsegueix).

Fa temps que no escric, i la veritat és que volia parlar sobre l’Estatut, sobre els “nostres” polítics catalans i estava esperant un desenllaç. No entraré en si els polítics catalans han fet un paperot estirant la corda de manera innecessària en les negociacions, el que per mí compta és que el 90% de la representació política catalana s’ha posat d’acord i per primera vegada Catalunya presenta un Estatut d’Autonomia en un escenari de pau i democràcia (cal recordar que els Estatuts dels anys 30 i 70 van venir atropellats, primer per la república i després per la transició).

El que m’inquieta és quina rebuda pot tenir aquesta proposta del que seria la representació del 90% de la població catalana. I no he tardat gaire a tenir resposta. Qui més qui menys s’apunta a descalificar, insultar, difamar, acusar i desprestigiar el que de moment només és una mostra de salut democràtica, com és que un país s’assegui a pensar cap a on vol anar (cosa que els espanyols també haurien de fer).

El que encara em preocupa més és que aquestes calificacions, o més aviat descalificacions, no són fruït del document que es presenta. Només cal mirar articles de diari totalment contradictoris en què el nombre d’articles inconstitucionals que conté l’Estatut poden variar des de 5 fins a més de 50. Aquests atacs responen a quelcom més profund que un simple desacord polític i m’espanta veure tanta ira darrere d’algunes paraules.

El que és inadmissible és que la població catalana sigui desprestigiada i insultada d’aquesta manera. Tothom, absolutament tothom es creu en ple dret de deixar-la anar encara més grossa sobre els catalans. Què hi fa un president de la Junta de Andalucia despotricant sobre què fem els catalans? no té prou feina a la seva comunitat que ha de tenir cura d’altres? Siguis qui siguis, si dius que l’Estatut és una aberració i totalment inconstitucional, les teves paraules seran escoltades en mitjans de comunicació com si fossis el més erudit en la matèria.

N’hi ha que fins i tot es fan un embolic i diuen que ETA ha “patrocinat” aquest estatut o que el govern s’ha venut a Catalunya per així poder pactar una pau al País Vasc. I ningú diu res, ningú s’exclama. He arribat a sentir el cap de l’exèrcit insinuar que treuran els tancs al carrer si l’Estatut s’aprova. Que ningú recorda la guerra civil? Ningú té res a dir-li a aquest brètol o és que ha dit el que molts polítics voldrien veure a curt termini? Si hi ha res que m’alarma és veure que es pugui arribar a imposar la força militar.

Ja em perdonareu però sovint tinc la sensació que som la puta d’Espanya i tothom té dret de fotre’ns mà, ja sigui per insultar-nos o per treure’ns els calers. No faig més que trobar-hi paral·lelismes; No se’ns estima, se’ns utilitza, i ja se sap, quan els volem lluny és quan més a la vora ens volen.

I un altre dia ja parlarem de si realment els catalans estem manipulats per els mitjans (com deia un amic de Sevilla) i veiem el que no és.