Lo de les pulseretes fa fàstic, però mira, són modes. Jo quan veig al metro una dona de 60 i pico anys amb una pulsereta de l’Armstrong me’n recordo dels que creuen que és molt moenno xD. Tinc amics que en porten, però crec que el millor és callar i respectar-ho. Allà ells.

—————————-
Això porta a concloure que… el sentit comú és el menys comú dels sentits.

I és precisament en això el que em sembla que estareu d’acord: en la necessària llibertat individual per escollir el camí de cadascú. I, en la lògica influència del nostre entorn, que ens afecta i ens condiciona, tampoc es pot negar la pressió mediàtica que rebem diàriament de les grans empreses.

En conclusió, la meva, el que és diferencial d’una persona envers una altra en la nostra societat és la capacitat d’abstreure’s i de dedicar algun moment a pensar què és el que realment volem, com i perquè. Saber el què en el fons hom desitja, o almenys buscar-ho, sí que és el que tots hauríem de perseguir, envers de prendre aquelles coses que, per més senzilles, directes o aparentment atraients acceptem sense pensar.
La indiferència i la inèrcia social que ens mena cap una passivitat mental ÉS el que no és guai.

I un altre dia ja parlarem sobre perquè el meu processador de text no té incorporat al diccionari la paraules ‘mediàtica’, ‘guai’ o ‘processador’.