El Que No Volen Veure

I si escoltes música “alternativa” i veus programes com Silenci o Sputnik sí que ets guai??…
I un altre dia parlarem sobre què és música alternativa…

No és que escoltar certa música, veure certs programes de televisió o tenir certes preferències de moda et faci ser millor o pitjor; cadascú és lliure de pensar o fer les coses que li sembli, si amb les seves accions no perjudica ningú.

I és precisament en això el que em sembla que estareu d’acord: en la necessària llibertat individual per escollir el camí de cadascú. I, en la lògica influència del nostre entorn, que ens afecta i ens condiciona, tampoc es pot negar la pressió mediàtica que rebem diàriament de les grans empreses.

En conclusió, la meva, el que és diferencial d’una persona envers una altra en la nostra societat és la capacitat d’abstreure’s i de dedicar algun moment a pensar què és el que realment volem, com i perquè. Saber el què en el fons hom desitja, o almenys buscar-ho, sí que és el que tots hauríem de perseguir, envers de prendre aquelles coses que, per més senzilles, directes o aparentment atraients acceptem sense pensar.
La indiferència i la inèrcia social que ens mena cap una passivitat mental ÉS el que no és guai.

I un altre dia ja parlarem sobre perquè el meu processador de text no té incorporat al diccionari la paraules ‘mediàtica’, ‘guai’ o ‘processador’.

No sé si més m’entristeix o més em sorprèn la moda de les pulseres de coloraines.
I concretament em pendeixo de no salvar una ment, fent-li veure el pallús que era, quan fa unes setmanes em va relatar una història una mica lamentable (el noi, no la ment directament).
Resulta que les creadores d’aquest nou moviment, les pulseres grogues de la fundació del ciclista, estan força buscades i no hi ha -o no hi havia- prou oferta per la gran demanda existent. Aquest noi, eixerit com ell sol, va decidir aleshores cercar-la per internet, on la va trobar i se la va comprar. Comentava tot satisfet que li havia costat 4€, 3€ més que el preu oficial, però que així ja la tenia.
La meva reflexió, que no vaig ser capaç d’oferir-li en aquell moment (potser perquè el tenia per una persona intel·ligent i em vaig quedar massa sobtat) és clara: com es perverteixen les coses! La idea de la pulsereta era proveir de recursos econòmics una organització dedicada a intentar millorar la societat. Des del moment que es dedica només UNA QUARTA PART del preu del producte final a aquest fi, o el que és el mateix, es paga un 400% més del preu real, la cosa esdevé patètica. Resulta que hi ha algú que s’embutxaca 3 vegades més que la fundació, convertint la pulsera en un pur producte comercial quan abans podia simbolitzar bastant més que això.
Dels altres colors ja no en parlaré, perquè no crec que hi pugui haver al món tantes organitzacions benèfiques com varietats pulserils tenim.

—————————-
Això porta a concloure que… el sentit comú és el menys comú dels sentits.

En línies generals estic d’acord amb el que dius, però entres en contradicció quan menciones el Silenci?. En aquest programa han parlat (bé) més d’una vegada sobre el Labanda (que jo també detesto). És més, en una exposició organitzada pel Silenci? al Born vaig llegir que un dels objectes esposats era una reproducció exacta de la taula de treball del Jordi Labanda…

Lo de les pulseretes fa fàstic, però mira, són modes. Jo quan veig al metro una dona de 60 i pico anys amb una pulsereta de l’Armstrong me’n recordo dels que creuen que és molt moenno xD. Tinc amics que en porten, però crec que el millor és callar i respectar-ho. Allà ells.

Ah per cert, la referència a Matrix sobrava. Aquesta peli és una de les enganyifes més grans de la història del cine. Visualment serà impactant, pero és totalment buida de contingut i l’intenten omplir amb referències mitològiques de pa sucat amb oli. És una opinió.