I’ve a pocket full of rainbows
(Photo courtesy of Airsparrow, thx! ;P)
(Listening to: Jamiroquai - Soul Education)
No hi ha res com 3 dies de cap de setmana… descansar, estar amb qui estimes (si, si, aquesta noia que té aquest somriure tan bonic!), dormir força, passejar i SORTIR!!!
Ja tocava fer una escapadeta per anar a prendre algo i com qui no vol la cosa acabar ballant a vés a saber on i retrobar-se amb la música que t’agrada! Per cert, després d’examens s’imposa una trobada a Razzmatazz, qui s’apunta???
I un altre dia ja parlarem de perquè surto TAN malament a les fotos…
P.S: A diferència de fotolog (i sense ànims de fer ràbia, que hi ha floggers a qui respecto/admiro, léase lyona i la seva alter ego alyona, inspida, airsparrow, philip mondrian) aquí no hi ha cap problema per a postejar, osia, que res d’excuses per a fer un “post a comment”, ok?
Now listening to: Green Day – Time of your life
Una invitació a fer un “post comment” és quelcom que no es pot rebutjar.
En la frenètica evolució tecnològica, els blogs s’imbueixen d’una màgia anàloga a la de la ràdio, on el tertuliant o en aquest cas, escriptor internauta, expressa les seves opinions i les deixa per aquells que la volen rebre. Una comunicació amable, misteriosa, on l’emissor no coneix els potencials receptors, i on els receptors poden estar d’acord o en desacord i abandonar la freqüència/lectura, o quedar-se veient els altres punts de vista sense necessitat d’incomodar o incomodar-se.
També, participar d’un blog que considero pensat i elaborat és una petita manera d’animar el seu autor a continuar endavant.