Dusk (capvespre)
Listening while taking the picture: Yann Tiersen - La Valse D’Amélie
No sé que tinc amb la lluna que les darreres dues setmanes la veig a qualsevol hora del dia, sense importar que faci un sol radiant…
Amb el retorn de la rutina i de tornar al tren de vida que ens duu de manera monòtona cap a les properes vacances, tornen els temps en què ens callem a nosaltres mateixos i no ens regalem cap estona per ser un poc egoistes i escoltar-nos. Sense adonar-me’n, sovint la lluna em fa l’ullet, en el moment més inversemblant i em recorda que tot i que el meu voltant es mogui a velocitats supersòniques hi ha algú a qui he d’escoltar i que intenta fer-se sentir a crits entre tant d’enrenou.
I un altre dia ja parlarem de perquè postejo amb tanta poca freqüència…
Què xula la foto…
No sé si t’ho he dit mai, però a mi m’encanta veure la lluna quan encara és de dia. A vegades vaig caminant pel carrrer i la veig, i em quedaria hores mirant-la. En què estava pansant o cap a on anava deixa d’importar…. em passa el mateix quan estic amb tu.
besos.