El Que No Volen Veure

O com qui tira monedes al fons d’un pou sense saber si mai es realitzaran els seus somnis, és època de pensar en el futur, de proposar-se metes, de fantasejar, de ser realista i desanimar-se, de tenir ganes de menjar-se el món, de creure’s massa petit com per obrir-se pas…

A cada graó que anem pujant anem trobant les engrunes d’un futur que cada cop ens sembla més proper, però sovint, cada cop més incert. Què ens espera al replà?

Jo em conformo en poder seguir pujant.

I un altre dia ja parlarem sobre si el destí ja està escrit…