Arxiu del blog

"Y ya que me preguntas te diré que sé lo que es tener 21 años y estar muerto"


Ja és nadal al Corte Inglés, al carrer m’han dit que fa temps que han encés les llums de nadal i que a fora ja fa unes setmanes que fa molt fred. Tanmateix, les úniques raons per les que sé que és nadal és perquè a casa hem encès la calefacció, la gent va abrigada i que per manca de coordinació del professorat els ultims examens parcials i els projectes de laboratori s’amunteguen en la mateixa setmana. Si senyor és Nadal, no hi ha prou amb un dia de 24h si es vol dormir un mínim de 6 hores ni amb una setmana de 7 dies si es volen fer totes les coses que se’ns requereixn.

La UPC ens ha demostrat que del concepte d’universitat en queda ben poc i hem donat pas a una empresa “educativa”, que d’igualtat no en gasten a les aules, que els drets de l’estudiant estan en el darrer lloc mentre els deures ens ofeguen i ha aconseguit que la seva comunitat universitària sigui la més maltractada però alhora la més asèptica. Qui ha sortit al carrer per clamar al cel la desaparició del compensable a canvi de quatre engrunes? qui ha reclamat una punyetera segona o tercera convocatòria decent d’examens? qui s’ha enfrontat d’una punyetera vegada al professorat per demanar igualtat en l’avaluació continuada i deixar-nos de loteries i injustícies als examens parcials? Jo, jo no he estat, jo era a casa, o al laboratori, o a la biblioteca, estudiant, fent exercicis previs, barallant-me amb els projectes de laboratori o potser al cau, fent reunió, i ves a saber, fins i tot potser tenia una estona lliure i feia vida social…

I amb aquest panorama arriba Nadal… Per mi, com per tantes persones que estudiem, Nadal no és més que una època que arriba atropellada, just després de l’últim dia de classe (sovint coincidint amb l’últim parcial) i que només marca l’inici del calvari dels examens de gener.

I un altre dia ja parlarem de què coi passa amb la comunitat universitària.

PD: Des d’aquí, una barreja de disculpa i agraïment a qui per molts motius fa temps que no ens veiem. Només puc dir que només puc sentir impotència quan he de refusar qualsevol cosa que em proposeu.