Gent gran
Asseguda al costat d´un llit estrany ella es mira
d´una capsa cansada de guardar fotografies
les mirades d´uns nens que riuen, ben aferrats
a una dona amb la fesomia que de segur li és familiar.Cap al tard quan baix van arribant les visites
ella posa la ràdio forta i fa com qui té amigues.
El fill gran la trucava, però ara ella no hi sent;
la petita amb tanta canalla no té temps.Gent gran, procura no fer nosa, tirant amb poca cosa.
Els reis els portaran per Nadal reuma i soledat com cada any.Amoïnada perquè no troba enllocles sabatilles
pensa que necessita més petons i menys pastilles.
En veu alta recorda coses i parla amb ell
que l´escolta des de la vall del riu vermell.Gent gran,procura no fer nosa, tirant amb poca cosa.
Els reis els portaran per Nadal reuma i soledat com cada any.
“Gent gran” Els Pets (Respira,2001)
I un altre dia ja parlarem de qui surt a la foto
In Memoriam





Tot removent calaixos va aparèixer aquesta foto gastada… cada cop que la miro hi ha algun detall nou que em crida l’atenció