Arxiu del blog

Gent gran




Asseguda al costat d´un llit estrany ella es mira

d´una capsa cansada de guardar fotografies

les mirades d´uns nens que riuen, ben aferrats

a una dona amb la fesomia que de segur li és familiar.

Cap al tard quan baix van arribant les visites

ella posa la ràdio forta i fa com qui té amigues.

El fill gran la trucava, però ara ella no hi sent;

la petita amb tanta canalla no té temps.

Gent gran, procura no fer nosa, tirant amb poca cosa.

Els reis els portaran per Nadal reuma i soledat com cada any.

Amoïnada perquè no troba enllocles sabatilles

pensa que necessita més petons i menys pastilles.

En veu alta recorda coses i parla amb ell

que l´escolta des de la vall del riu vermell.

Gent gran,procura no fer nosa, tirant amb poca cosa.

Els reis els portaran per Nadal reuma i soledat com cada any.

“Gent gran” Els Pets (Respira,2001)

I un altre dia ja parlarem de qui surt a la foto

In Memoriam