My beloved country


Buenu… m`he apoderat de un PC (quin perill) a Gilwell Park, Chingford, vora Londres. Aps, pels que no ho sapiguen, estic fent de staff en un campament scout internacional per tot el Juliol (aviam si millora el meu angles).

Convisc amb tota la gent de l`International Staff, en una especie de caseta dins el campament (molt acollidor), i potser la barreja cultural que aqui es respira em fa pensar en Catalunya i com d`especial es la gent que hi habita.

Ah! aquest post estara ple d`errades ortografiques perque aqui a anglaterra no saben que son els accents…

De tota la gent que corre per aqui soc l`unic que pertany a una nacio que no esta reconeguda com a pais, i a aixo no tothom hi respon de la mateixa manera.

Per exemple, els francesos (n`hi ha tres) tenen punts de vista diferents. Els d`esquerres ho comprenen i accepten el fet nacionalista, mentre que els de dretes se n`en foten i no ho accepten (a franca, la situacio nacionalista tampoc va gaire be que diguem…).

La gent de l`est i nord d`europa (1 suec, 1 txeca i 1 letona) ho entenen en part perque arrosseguen el passat d`estar units a un pais com Russia (no pas el Suec!), del qual encara que vulguin desprendre`s, actualment molta gent els associa amb la mare patria que va ser anys enrere.

Sembla que tothom respecti molt totes les banderes que penjen del “den” (la caseta que compartim), pero el que crea mes polemica son les dues senyeres que hi ha a l`habitacio que comparteixo amb dos francesos. Tot i que el breto te la bandera del seu departament penjada vora el seu llit, no entenen perque jo no visc el meu nacionalisme com ell, ressignant-se a ser un departament i sentint-se plenament frances (i orgullos de ser-ho).

Senzillament el que no veuen es perque tot i parlar idiomes diferents tenir cultures diferents i historia diferent a la d`espanya, els catalans no ens conformem amb ser una autonomia poderosa com la que som (i mes poderosa si el financament nacional fos equitatiu).

Apa, m`acomiado que em queden mes de 12 hores de treball (avui a Gilwell park estem celebrant el que s`anomena Gilwell24, 24 hores non-stop d`activitats scout i no scout i m`ha tocat treballar durant les 24!!).

I un altre dia (que estigui mes despert i menys ocupat) ja parlarem de quin model de nacionalisme vull…

Informació i enllaços

Uneix-te al moviment comentant, seguint el que altres diuen o enllaçant-ho des del teu blog.


Altres Posts
I will survive
Ni blanc ni negre

Deixa un comentari

Tens un moment? Digues la teva! Pots donar format al text amb les etiquetes bàsiques d'HTML.

Comentaris dels lectors

Sigues el primer en deixar el teu comentari!